“A Venècia cal aprofitar que es paga un pavelló per promocionar el país”
46651.jpg
Es va decidir a produir les peces escultòriques d’Inside, inside –un any de feina a temps complet i producció pròpia, és a dir, assumint-ne els costos, recalca– per a aquest tercer pavelló després d’haver rebut suggeriments durant les dues edicions anteriors perquè hi optés amb algun projecte. Primer, assegura, va deixar pas als creadors més joves. Ell ja té una trajectòria internacional prou consolidada. “Jo vaig començar com a autodidacte i gent com Henri Moore em va obrir les portes; ara jo vull fer el mateix”, declara.
Quina és la valoració d’Agustí Roqué del seu pas per la Biennal?Molta gent té una creença errònia i jo vull deixar clar que la Biennal, que és l’aparador artístic més important del món, no ha de promocionar l’artista, és l’artista qui ha de promocionar el país al qual representa, ha de ser un reflex del moment cultural, de la creació que hi ha al país; d’això es tracta.
Però algun rèdit trauran d’exhibir la seva obra en aquest gran aparador.Evidentment, durant mesos la teva obra és allà i passen coses, com per exemple que vingui un comissari canadenc a felicitar-te. Vaja, has de ser un creador molt dolent, molt inepte, perquè no passi res. Però no és l’essència, la raó per la qual un país presenta un pavelló. En aquest cas, a banda, ens va tocar –a mi i a Joan Xandri– anar en un moment molt complicat, quan la crisi de BPA estava en boca de tothom. Així que la nostra obligació era deixar el llistó ben alt. I asseguro que Andorra ha sorprès, amb un pas de 150 o 170 persones diàries, m’han dit.
Disposa de xifres? Un balanç.No, és un apunt que m’han fet. Les estic esperant.
Nosaltres també. I digui’ns si considera que el país, per mitjà dels responsables del pavelló, és a dir, el ministeri de Cultura, treu de la Biennal tot el suc que podria. Aprofita aquesta inversió [més de 200.000 euros] per promocionar-se?Crec que hi va haver certa divagació. Potser perquè aquí tothom les estava passant magres amb la crisi que vivíem per l’afer del banc. Però és cert que caldria fer-hi més activitats, aprofitar millor que s’està pagant un lloguer per explicar millor què és Andorra, que encara hi ha qui es pensa que és a l’Amèrica del Sud. El que caldria, penso, és que totes les institucions del país estiguessin més implicades en la promoció turística, que anessin a l’una Cultura, Afers Exteriors i Turisme. Insisteixo: la finalitat no ha de ser promocionar els artistes, sinó el país.
A través de l’art.Per descomptat. Hem d’ensenyar que Andorra també té una creació potent i actual, que hi ha abstracció, que no ens podem quedar enclavats en les muntanyes i Els pastorets. Insisteixo: crec que en Xandri i jo ho hem aconseguit, que hem deixat el país artísticament ben posicionat. I amb això també s’hauria d’aprofitar, insisteixo, per promocionar l’entrellat turístic del país, ensenyant que hi ha cultura i patrimoni, com el romànic, tan interessant.
Però el ministeri també ha d’ajudar els creadors a donar-se a conèixer, oi?És clar, però per això hi ha altres canals. Arco, per exemple. Estaria bé ajudar els galeristes a anar-hi. La Generalitat finança la presència de les galeries catalanes a la fira madrilenya; aquí només hi va anar un any Pilar Riberaygua i ho va fer amb una mà davant i una altra darrere. I cal que vingui gent de fora a treballar aquí, amb els artistes del país, sobretot amb els joves. És a dir, hi ha moltes vies, i no són precisament Venècia, que té una altra finalitat.
El ministeri s’ha esforçat per donar visibilitat al pavelló?Bé, està en un lloc cèntric, interessant. Però l’espai en si és molt complicat, envoltat d’oficines i és petit, humit, amb aquell aspecte típic dels bastiments venecians. En algun cas, hem estat els artistes mateixos que hem portat informació sobre Andorra i el pavelló a punts cèntrics on els altres països procuren estar presents.
Li ha semblat que ha tingut prou presència, ressò, al país?No, m’ha estranyat que mitjans públics no haguessin parlat més, per exemple, que tingués tan poca visibilitat. Jo diria que no hi va haver campanya de comunicació, que el pavelló ha passat bastant desapercebut, tot i que em consta que un bon grapat d’andorrans el van anar a visitar. Però crec també que aquest estiu la gent no estava per a res, amb la que queia al país; o aquest és l’argument que he rebut.
Vindrà al país per exhibir ‘Inside inside’? S’està planificant, però encara no sé ben bé quan. La intenció és que es pugui mostrar al país, que aquesta obra i la de Xandri es puguin donar a conèixer al Principat i que tothom tingui accés al que s’hi va exposar.