Ull Nu rebrà 24.000 euros del Govern i de la capital

Entre els quals, va manifestar la ministra de Cultura, Olga Gelabert, professionalitzar l’organització i fer-lo esdevenir un “referent internacional per als joves creadors”, també els de fora de l’àmbit pirinenc. Fins ara l’organització del festival, que es va posar en marxa el 2005, havia estat realitzada amb suport del servei de Joventut del comú de la capital, va recordar Hèctor Mas, president de l’Associació Ull Nu. “El pacte era fer aquest conveni perquè poguéssim volar sols, que ens donessin suport econòmic a canvi que nos­altres agaféssim embranzida”, hi va afegir. L’acord signat fixa unes aportacions de 15.000 euros l’any per part de l’executiu i 9.000 del comú. Cap canvi significatiu en els diners de què disposaven fins ara els organitzadors, però sí que canvia el modus operandi: no hauran d’estar pendents de la convocatòria i concessió anual dels ajuts i, amb una quantitat fixa atribuïda, podran treballar al llarg de l’any. Un objectiu afegit, va indicar Mas, és el de créixer, per descomptat. “Però des de l’organització sempre hem treballat amb paràmetres realistes i no ens embarquem a fer coses faraòniques perquè ens hi podríem enganxar els dits.” Actualment són nou persones a l’organització. Tots ells gent jove que estudia o treballa, o ambdues coses alhora, “i no podem dedicar ni el 20 per cent del nostre temps” al festival, així que cadascú hi posa “el seu granet de sorra”. Amb tot, en aquest temps, han aconseguit un creixement exponencial, va afirmar el president d’Ull Nu, “tant en el nombre d’obres rebudes” al concurs com en la qualitat de les que s’hi presenten. I com a prova va recordar que fins i tot algun dels treballs que hi van passar –com el curt d’animació Foamy, d’Eduard Puertas, o el documental La Alfombra Roja, de Manuel Fernández i Iosu López– van rebre posteriorment una nominació als Goya. En aquesta mateixa línia confien seguir de cara a la ja imminent propera edició, al febrer. De moment, sense plantejar-se abraçar més àmbits ni més territori: “De moment preferim assegurar al cent per cent el que ja tenim i acabar de polir qualsevol detall organitzatiu.” Després no estaria descartat obrir el certamen a altres àmbits no estrictament pirinencs. “De festivals com aquest enfocats als joves no n’hi ha gaires, o nosaltres no els coneixem; en tot cas no n’hi ha cap de referència.” I per què no, l’andorrà ho podria esdevenir. Un certamen, va matisar, on són els joves creadors els que aporten els continguts, però que està pensat per a públic de qualsevol edat. De moment, un dels reptes més immediats és donar-li més difusió a Andorra mateix. “La gent el coneix al país, però ha de ser una cita cultural quasi obligatòria”, va puntualitzar. Una altra de les línies de treball més immediates és establir ponts de col·laboració amb altres festivals ja consolidats. I no sols en l’àmbit audiovisual, sinó models com el Primavera Sound barceloní, va marcar Mas. Certàmens que, com Sitges o Canes, han visitat: “Volem anar a observar, aprendre dels consolidats, estar molt al dia de les seves estratègies” i aprofitar-les per créixer.