Drets d’autor per a deu televisions estrangeres
Andorra Televisió queda fora de la distribució dels diners recaptats, com a onzena televisió més vista
46714.jpg
La quantitat suposa la meitat dels diners recaptats d’Andorra Telecom i el sector de l’hostaleria al llarg de l’any passat. Els destinataris seran els deu canals generalistes més vistos, segons els estudis d’audiència facilitats a l’ens per Andorra Telecom. La televisió pública andorrana queda fora d’aquest repartiment. Pels pèls, perquè se situa com l’onzena cadena més seguida. La major part dels diners, segons va explicar la coordinadora de l’Sdadv, Cristina Puigcercós, es dirigeixen a Espanya: el 80 per cent dels royalties. Televisions franceses i de Portugal es repartiran a parts iguals el 20 per cent que queda dels esmentats 116.000 euros. Una quantitat, puntualitza Puigcercós, aproximada, perquè encara estan tancant els comptes del 2015. L’ens va pressupostar uns ingressos de 215.000 euros per a l’exercici passat. De total, uns 92.000 provindrien dels pagaments de l’hostaleria i restauració; la resta, prop de 123.000, d’Andorra Telecom.
ExpectativesLa societat compta tancar l’any sense haver de recórrer a la Batllia perquè tots els establiments d’hostaleria (hotels, bars, restaurants i cafeteries) signin els contractes i abonin les tarifes. Dels 1.065 establiments censats, el 5,6 per cent s’hi havien negat en un primer moment. Tots van rebre un primer avís, a partir del mes de setembre passat, que va fer que uns quants signessin els contractes. Per als que encara es mostraven reticents, l’Sdadv va fer una segona ronda d’advertiments, aquesta vegada fefaents. Dels receptors, “la majoria ja han signat, i la nostra expectativa a priori és que no haurem de portar ningú a la Batllia”, va explicar Puigcercós. De la recaptació total –inicialment, els esmentats 215.000 euros pressupostats–, la meitat es destina a pagament de royalties. De la resta, un 40 per cent estan dedicats a les despeses de funcionament de la societat mateixa. Amb el deu per cent restant, prop de 22.000 euros, l’Sdadv finança projectes culturals a través d’una línia de subvencions posada en marxa el 2014.
Subvencions atorgadesDe moment, els ajuts se circumscriuen en l’àmbit dels projectes audiovisuals, atès que és d’aquest del qual procedeix la recaptació. En aquesta segona edició rebran finançament tres dels quatre presentats: el vídeo de l’Esbart Sant Romà Dones (1.590 euros); Life is Flow, de Susanna Ferran (2.900 euros), i el videoclip del nou disc-llibre d’Hysteriofunk (4.000).
UN DISPOSITIU PER REGISTRAR TOTA LA MÚSICA QUE SONA
Enllestida la primera part de la feina de completar la recaptació dels drets de la retransmissió per cable, és a dir, per les emissions televisives, la societat s’enfronta a la gestió dels drets musicals. Les previsions dels responsables de l’Sdadv passen perquè les tarifes estiguin tancades el primer semestre i es puguin començar a signar contractes amb els usuaris (les discoteques, bars o comerços). El 2017 ja hi hauria recaptació per repartir. El sistema per analitzar què sona al país és complex però tot està ja inventat, reconeix la coordinadora de l’ens, Cristina Puigcercós. Començant pels aparells que s’hauran d’instal·lar en els establiments usuaris del repertori musical (des de bars i discoteques fins a comerços) on quedarà registrat de manera permanent, 24 hores al dia i 365 dies l’any, tota la música que soni. La manera més eficaç de garantir que els titulars dels drets rebin compensació per l’obra. També caldrà, va explicar Puigcercós, crear el software de distribució dels diners als diferents titulars de drets: editor, compositor, segell discogràfic i intèrpret. Això pel que fa a la música ambiental. Un altre tipus d’acord entre tots els sectors implicats serà el que s’hagi de buscar pel que fa a la música que s’interpreta en directe. De moment, els responsables de l’ens van convocar els dies passats una primera reunió amb el sector musical del país.