La connexió mexicana
Dijous al vespre, a les Fontetes, Barceló i Alonso presentaran el trio –els acompanya el percussionista Pablo Gómez– amb el qual aquesta primavera representaran Andorra a l’Eurojazz, un dels esdeveniments musicals més importants de l’any a la capital mexicana. De jove solia no perdre’s el cicle que ha portat al llarg dels anys primeres figures del jazz, però és un festival organitzat per les ambaixades presents a Mèxic per exhibir-hi la música dels seus països, no pensava que hi acabaria participant. Ves per on, l’oportunitat li acaba de sortir al pas en aquest racó del Pirineu. El trio portarà l’espectacle Latin Stride & Flamenco, el mateix que presentaran al teatre massanenc, un concert amb peces originals de Barceló, latin jazz, passades pel sedàs del flamenc. Amb algun homenatge, com la versió de Zyriab, un tema emblemàtic de Paco de Lucía que als anys setanta el va interpretar amb Chick Corea. “És un homenatge al mestre que va crear aquest gènere nou i que tant hi va aportar”, recorda Alonso. Alonso es va formar a la Escuela Nacional de Música a Mèxic com a guitarrista clàssic. “Però sempre em va cridar molt l’atenció la guitarra flamenca”, recorda, així que va fer compatible la formació oficial amb les classes especialitzades. “Arrels? Tinc un besavi o rebesavi espanyol, però no crec que la cosa vingui d’aquí, excepte que pogués ser una cosa genètica”, considera.
Guitarra flamenca, a l’esmucUn viatge per Europa, convidat a fer uns concerts a Alemanya, canviaria la seva trajectòria: de pas pel continent va posar un peu a Barcelona i es va sentir prou encisat per la ciutat com per instal·lar-s’hi. També cridat poderosament pel fet que l’Esmuc, l’escola superior de música de Catalunya, sigui un dels tres centres al món on s’imparteix la carrera de guitarra flamenca (Barcelona, amb Còrdova i Rotterdam, puntualitza). A l’escola es va trobar amb dos professors, els germans Juan Manuel i Rafael Cañizares, “i em van canviar tot l’esquema de les coses definitivament”. D’això fa més d’una dècada, recorda. I no va passar gaire temps abans no comencés a sovintejar els viatges i actuacions al Principat, cridat en principi per la colònia mexicana implantada al país, que el reclamava per festes i esdeveniments. A banda, a l’Esmuc ja havia coincidit amb Barceló i lògicament van tornar a coincidir al país; amb el temps l’amistat es va anar consolidant, el nombre de concerts va augmentar i la idea de presentar-se a l’Eurojazz va prendre forma (amb el suport del Govern d’Andorra, que els ha d’apadrinar perquè s’hi puguin presentar). Amb tantes anades i vingudes, no és estrany que Alonso decidís instal·lar-se finalment al país. Amb projectes sobre els escenaris i a l’estudi de gravació –la col·laboració amb Barceló no quedarà aquí previsiblement–, i pedagògics: té previst obrir una escola de guitarra flamenca, un buit que, considera, existeix al país. “Andorra és un lloc on es poden fer moltes coses perquè en alguns àmbits no hi ha molta oferta però sí demanda”, argumenta. Hi ha força oferta d’ensenyament musical però gairebé tota centrada en la clàssica o la música moderna. Així que queda molt d’espai per al flamenc. “I és una de les músiques que més ha crescut en els últims anys, sobretot perquè té aquesta capacitat d’incorporar coses noves, de no tancar-se a influències, d’enriquir-se contínuament”, explica. Per recordar a continuació que tot això de la mà de De Lucía, “el primer en fe incursions en altres gèneres, sobretot el jazz”. Un camí que pretenen seguir-lo ell i Barceló, amb punts d’originalitat, puntualitza. “Interpretem música de Barceló, un so molt llatí, amb la seva manera peculiar de tocar el piano, però amb un tractament flamenc en el ritme, a les afinacions”, exposa. I el toc particular del piano, un instrument gens habitual al flamenc.