Lletres ja no tan clandestines
L‘anècdota és una de les moltes que recull Ferran Dalmau a Lletra per a la batalla. Memòria literària de l’esquerra independentista (edicions El Jonc), un llibre que l’autor defineix com “el repàs d’un espai polític a través dels llibres, els autors i les editorials de referència”. Un volum que porta necessàriament Andorra en moltes de les seves pàgines perquè fins al 1978, recorda Dalmau, “tots aquests textos havien de ser editats en la clandestinitat”, sovint al Principat i la Catalunya Nord. Entre aquests textos que es van imprimir a les Valls, Dalmau destaca el de mossèn Josep Armengou, aparegut per primer cop el 1955 i que més endavant es retitularia Nacionalisme Català. Idees i pensaments de mossèn Armengou. La primera edició legal la va fer La Magrana el 1979, però abans ja havia fet un llarg recorregut, des de la publicació original, en còpies mecanografiades, fins als 5.000 exemplars que es van editar a la impremta de l’organització armada EPOCA, amb correcció dels textos a càrrec de l’activista i després periodista Àlvar Valls. En els exemplars d’aquesta edició –encarregada per l’arquebisbe de Tarragona Josep Pont i Gol a un activista del grup armat, recull Dalmau– es va emprar l’argúcia d’imprimir el preu en pessetes i francs, perquè semblés feta a França. Igual que a la següent tirada, la feta a Andorra per encàrrec de l’exdirigent d’EPOCA Jaume Martínez Vendrell, hi constava l’adreça falsa de la ciutat mexicana.
Autors de capçaleraLa recerca de Dalmau repassa, dèiem, alguns dels que es van convertir en autors de capçalera de l’espai polític de l’independentisme català, com Josep Armengou i Feliu (1910-1976), home que va assolir posicions davant de la injustícia durant el franquisme i que “es convertí en l’iniciador en el camí de l’activisme independentista de nombroses fornades de joves militants, molts d’ells provinents del camp de l’escoltisme”. Entre aquests noms clau hi ha Valls, a qui a banda de les referències al llarg del llibre dedica un capítol, un espai on fa referència no sols a la seva etapa d’activista sinó a tota l’obra sorgida de les seves mans, des dels relats per a infants i adolescents fins als textos relacionats amb la història, la política i les institucions andorranes. També hi figura Manuel Viusà (1917-1998), una altra de les figures compromeses amb l’independentisme, que l’exili el va fer transitar per Andorra. A banda dels vessants més coneguts de pintor i gravador –encara que el record “es va escolant”, es plany Dalmau–, també va produir obra escrita. L’obra literària de Viusà va ser “escrita sota la dictadura franquista, en condicions de persecució política i bàsicament fora del país”, cosa que va afectar negativament la seva difusió. Entre la seva producció hi ha Correspondència secreta: Franco, Hitler, Mussolini (escrit sota el pseudònim de Pere Vergós), un recull de documents lliurats a la premsa pel departament d’Estat americà i traduïts per Viusà al català. O la Biografia popular de Lluís Companys, publicada per La Magrana el 1977. Un treball que va escriure durant l’exili parisenc tot i que en la correspondència amb l’editor sempre apareixia el mata segells andorrà, amb un remitent anònim i l’adreça: Tristaina. Cap del Carrer. Andorra la Vella. Els anys de Viusà a Andorra, s’ha de recordar, van estar marcats per la tragèdia: els aiguats del 1982 es van emportar una de les tres filles, Núria Viusà, i una néta. De la filla desapareguda en queda un testimoni literari, recorda Dalmau: Història d’Andorra. Xumet-Man contra el monstre invisible, en format còmic. Dels textos purament polítics, explica Dalmau que són “els pioners”. Actualment, diu, “hi ha un boom espectacular, però fins als noranta n’hi havia zero, ja que va ser l’últim espai polític legalitzat i per això la seva literatura tampoc no es va desenvolupar amb normalitat”. Res a veure, puntualitza, amb l’eclosió de literatura marxista dels vuitanta, “perquè l’independentisme era una cosa rara que portava més problemes que reconeixement social”.