Més de 40.000 lectures
Gaudeixen de bona salut les biblioteques públiques? Inés Sánchez, que dirigeix la de Govern, a Prada Casadet, es mostra raonablement satisfeta. En el cas de l’equipament que gestiona, té un total de 4.997 socis i l’any passat va prestar 16.599 documents, és a dir, que si tots els usuaris haguessin passat pel taulell tocarien a una mica més de tres llibres (o vídeos, música o publicacions) cadascun. En xifres globals, i aproximatives, Sánchez calcula que una quarta part de la població té carnet de la xarxa de biblioteques. Una altra cosa és l’ús real: baixa força, fins al 15 per cent –una estimació també aproximada–. Això sí, puntualitza, els usuaris habituals són força fidels. Especialment pel que fa a llibres, on el nivell de préstecs és sostingut al llarg dels últims anys. Una altra cosa són els DVD o la música, on els hàbits de consum han canviat molt, especialment entre els més joves, i on resulta difícil competir amb l’oferta televisiva i els continguts accessibles en línia. Pel que fa a la resta de parròquies, la biblioteca massanenca va deixar al llarg de l’any 2015 un total de 8.333 documents, a un ritme mitjà d’uns set-cents cada mes. El llibre més prestat, per cert, aquí ha estat el Dossier d’Andorra, un recull de documentació que han de llegir les persones que opten a obtenir la nacionalitat andorrana. I la d’Ordino (amb 1.034 socis) va deixar en els dotze mesos 1.712 volums. Amb la particularitat que en aquesta parròquia la major part dels préstecs han estat de llibres en francès: 962, més del doble que els títols demanats en català (413) i castellà (302). Pel que fa a la biblioteca comunal universitària de Sant Julià de Lòria, que compta amb un total de 3.609 socis, el nombre de préstecs al llarg del 2015 ascendeix a 4.409 als usuaris generals i 537 a través de la Universitat d’Andorra.
Creixement a EncampA les biblioteques comunals d’Encamp i el Pas de la Casa l’any passat es va registrar un increment important en els préstecs, que van pujar des dels 5.773 de fa dos anys fins als 7.012 llibres i documents audiovisuals, que els usuaris es van endur cap a casa durant els últims dotze mesos. L’increment, considera el director de la biblioteca encampadana, Alfons Codina, “ve bastant motivat per les activitats entre les quals la bibliopiscina a l’estiu, i per tant cada cop ens coneix més gent: si l’activitat va bé, en el poble se’n parla i és un suma y sigue”. A Canillo, que té prop d’un miler de carnets donats d’alta, el nombre de préstecs es manté força constant al llarg dels anys, amb uns 1.350 préstecs anuals. Una dada que és aproximativa en l’últim exercidi perquè les inundacions de l’estiu van provocar la pèrdua de dades, tant en paper com en format digital. A banda, hi ha tot un grup de préstecs que no queden registrats perquè són els que realitzen part dels treballadors temporers: se’ls demana un dipòsit (25 euros, que es tornen quan marxen del país) per donar-los d’alta com a usuaris, però com que per a alguns suposava un impediment finalment els responsables de la biblioteca van habilitar un altre servei menys oficial per així dir-ho: alguns llibres que queden descatalogats per falta d’espai o estan repetits queden a la disposició d’aquest col·lectiu. A Escaldes comencen a notar els efectes positius del canvi d’ubicació, acabats de traslladar a l’edifici del Centre d’Art, amb 400 préstecs llargs (adults i nens) sols en el primer mes i quasi un miler d’usuaris que han passat pel centre. De fet, estudien l’ampliació horària. L’any passat van tancar amb 4.159 préstecs, una xifra lleugerament inferior als exercicis anteriors, però pel mes que van estar tancats per obres.
Peticions a CatalunyaEls usuaris poden beneficiar-se des de fa un temps del servei de préstec interbibliotecari amb equipaments de Catalunya. Un servei –gratuït– que comença a quallar: l’any passat es van tramitar 93 demandes, gairebé el triple que l’any anterior. Entre les preferències en aquestes 40.000 lectures, òbviament, la ficció. Amb una diversitat bastant marcada pel que fa als títols escollits. Els de la trilogia de Dolores Redondo o els títols de novel·la negra de Camila Läckberg o Paulo Coelho estan entre els més demanats, com La cuisinière de Himmler, de Franz-Oliviert Giesbert, que ha trobat sortida en francès. Pel que fa a la de Govern en concret, La maledicció dels Palmisano, de Rafel Nadal, i El món blau, d’Albert Espinosa, van ser els més prestats en català. En castellà, novament Redondo, seguida per Sólo el tiempo lo dirá, de Jeffrey Archer, i Crímenes que no olvidaré, d’Alicia Giménez Bartlett. En francès, Pars avec lui, d’Agnès Ledig, Stephen King i Donna Leon trepitjant-li els talons.