Un curt amb participació andorrana obté un Goya

Una producció que porta també segell andorrà: la banda sonora és obra del compositor establert al Principat Òscar Araújo, que no és la primera vegada que surt triomfant de la festa del cinema espanyol. L’any 2002 l’acadèmia va distingir el curt d’animació Sr. Trapo, i l’any següent el premi al millor llargmetratge en aquesta especialitat cinematogràfica va ser per a El Cid, la leyenda, també amb partitura d’Araújo. El mateix músic va admetre ahir que “les possibilitats de guanyar no són sempre les mateixes”, perquè un film “sempre ve avalat per la trajectòria dels seus creadors”. En el cas d’Alike, Araújo va recordar que “és dels mateixos productors que Atrapa la bandera, i això dóna un rodatge que és molt tingut en compte pels acadèmics”. En concret, la cinta es va imposar a Honorio. Dos minutos de sol, de Paco Gilbert i Paqui Ramírez; La noche del océano, de María Lorenzo Hernández, i Víctimas de Guernica, de Ferran Caum. Set premis internacionalsA més, amb el Goya de divendres, Alike suma ja set premis internacionals, fet que suposa travessar la línia vermella per als Oscar de Hollywood. “És una de les condicions per entrar a la preselecció”, va destacar el compositor establert a la Massana. Alike gira entorn de la difícil tasca de ser pares, amb un fort component de crítica social. El curtmetratge explica la història de Copi, un pare que intenta ensenyar al seu fill Paste el camí cor­recte, plantejant una reflexió personal sobre com la societat imposa unes normes que afecten les relacions paternofilials. La contribució d’Araújo és una de les peces clau del film, ja que es tracta d’una història sense diàlegs. Enregistrada amb una orquestra, el procés de composició de la banda sonora ha estat un petit calvari per al creador, que ha hagut d’anar perfilant l’obra al to adequat per a la història. Des d’uns primers esbossos amb caràcter més simfònic, els mateixos directors del curt demanaven un treball de tocs minimalistes. Òscar Araújo va arribar a Andorra per treballar amb Ordino Studios, i un cop l’empresa va entrar en fallida va apostar per quedar-se al país. “Vaig decidir crear el meu propi estudi i la meva pròpia productora. Ja venia del món del cinema i el meu currículum m’ajudava”, va ressaltar. “Creia en Andorra. Ha estat un acte de fe”, assegura el compositor, “sobretot després de veure com hi ha companys que diuen que en aquest país no hi ha cultura audiovisual”. En aquest sentit, assegura que al Principat “es poden fer coses”, com demostra el fet que “el 50% d’Alike es va fer a Andorra”. Entre els projectes per davant, Araújo va ressaltar un llargmetratge d’animació a Amèrica i dos films més a Espanya, a més de música per a videojocs.