Lanau i el teatre a petites dosis

Estic encantada que m’hagin convidat, em sembla una iniciativa fantàstica aquest festival”, assegura l’actriu, que just ara baixa de l’escenari del Teatre Bor­ràs, on ha estat representant en els últims dos mesos Absurds i singulars, un text d’Alan Syckbourn per a un muntatge de Joan Peris on ha tingut de companys Eduard Farelo, Pere Ponce i Toni Sevilla. Una obra amb què previsiblement iniciaran una gira que difícilment arribarà a Andorra, es plany Lanau. A canvi, les dates sí que li han anat bé per fer aquesta col·laboració amb els joves d’Ull Nu. “Jo coneixia del festival i he parlat amb professionals de Barcelona, del món del videoart i els videoclips, i em vaig adonar amb sorpresa que també hi ha molta gent que el coneix, tot i que només s’han fet quatre edicions”, diu. I es mostra molt satisfeta “amb aquestes iniciatives que donen a conèixer el país a través de la cultura, que és la millor manera, oi?”. A la laurediana no se li ha vist el pèl pels escenaris del país últimament. Però la seva carrera ha seguit activa frontera enfora tot i que, admet, una mica alentida i dedicada a la família: “Sent mare ja t’està bé estar a casa a les nits per temporades, perquè la vida teatral és apassionant però té uns horaris horrorosos per a la vida familiar.” Així que ara per ara se la pren “a petites dosis”. Pel país nadiu no creu que se la vegi en breu, més enllà de la col·laboració amb Ull Nu, confessa. “Andorra comença a estar superbé, amb iniciatives com aquest festival, sé que es fan moltes coses, però jo ara m’hi dedico professionalment, ja fa temps que he deixat de ser una amateur com quan vaig començar.” Acabada de baixar de l’escenari del Borràs barceloní, Lanau espera l’estrena propera dels últims treballs en què ha participat en l’àmbit audiovisual. El més gran, una sèrie per a Televisió de Catalunya. De la qual, es disculpa, no en pot parlar gaire de moment: hi ha contracte de confidencialitat i encara no té el vistiplau per començar a explicar coses. Del segon projecte a punt d’estrena sí que pot aportar més infor­macions. Un curt que és el salt de l’actriu Aina Clotet al món de la direcció i que ara està en fase de muntatge. Una història senzilla que nar­ra una experiència personal de Clotet després de perdre una mascota, un gat. “Li he suggerit que el presenti a la propera edició del festival Ull Nu, perquè està dins de l’edat i compleix tots els requisits”, apunta Lanau. També entre els treballs més recents hi ha un altre curt, amb Francesc Torralba com a director, una història que narra una infidelitat i que està voltant per festivals d’ar­reu. Un format, el del curtmetratge, que Lanau reivindica: “Tant de bo que els cines comercials recuperessin el costum que hi havia de projectar curts abans de la pel·lícula, una forma molt agradable per a l’espectador de veure ampliada l’oferta” i una possibilitat per als joves realitzadors d’arribar al públic. Lanau també ha coquetejat amb la direcció teatral, a Criatures, presentat a La Tropa Teatre. “Però això són paraules majors”, adverteix, i no creu que ho repeteixi. En un temps.