Jocs de guerra a Andorra
Els jocs d’estratègia arrasen arreu: Warhammer 40.000 o Infinity compten amb milions d’apassionats a escala mundial. I creixent des de l’estrena de l’última entrega d’Star Wars, que també té la versió de joc de taula. A Andorra, els fans són encara un petit grapat, que acaba de constituir-se com a associació oficial, amb la intenció d’impulsar-ne l’afició. És un hobby que fomenta la comunicació, que impulsa la socialització, diversió a banda, argumenta Koke González, un dels quinze membres fundadors de l’associació, que acaba de presentar els estatuts al registre de Govern i ja té tots els tràmits enllestits per engegar les activitats. La primera, la recerca d’un local cedit on jugar: ho feien a un establiment del centre històric, Iutopia, que va baixar la persiana no fa gaire, deixant la llarga vintena d’aficionats sense lloc on trobar-se i impulsar activitats –tornejos, trobades per aprendre a muntar i pintar les figuretes–. “Alguns dels jocs exigeixen taules de 180 per 120 centímetres i això difícilment es pot encabir a casa”, argumenta González, màxim si del que es tracta és d’involucrar deu o quinze jugadors alhora. “I no és sols l’espai, sinó tota l’escenografia, que pot ser un camp de batalla, un bosc, etcètera, que no es pot traslladar contínuament d’un lloc a l’altre perquè pesa, és fràgil i no gaire barat”, hi afegeix. A banda, insisteix, l’objectiu de l’associació és posar a l’abast de tothom la possibilitat d’interessar-se per practicar una activitat que fomenta la comunicació entre gent d’allò més diversa. Començant per les edats: al grup més actiu hi ha gent de 22 fins a quasi 50 anys.
Competicions a l’exteriorEls fundadors de l’associació compten arribar a tenir massa crítica suficient per posar en marxa un equip que pugui participar en competicions i tornejos a l’exterior. Sovint els conviden, explica Román, però encara no han pogut assistir-hi com a equip andorrà. Ell sí que ho ha fet pel seu compte i en algun cas va arribar a la final en un torneig a Madrid on hi competien 240 jugadors. A l’agost es jugarà el campionat mundial, a Sèrbia. Tot i que això ja són paraules majors. El que sí que ha aconseguit internacionalitzar Román –un madrileny que va arribar fa nou anys al país i treballa al sector comercial– és la seva producció: rep encàrrecs, dèiem, d’arreu del món. “És gent que vol que les seves figuretes siguin vistoses”, diu. De vegades opta per donar-hi un acabat vistós, estil manga; d’altres, realista, amb òxids més propis del camp de batalla. Pot pintar un exèrcit de vuitanta figures en deu o vint hores, però també ha arribat a dedicar fins a dues-centes hores a una sola figureta, que solen mesurar entre 28 i 64 mil·límetres. Entre els veterans de l’associació hi ha l’Àngel Subirats. Agent de circulació en l’actualitat però que durant molt de temps va treballar en diferents departaments de l’empresa Games Workshop, fabricant d’aquests jocs. “Els joves de l’associació em tenen en un pedestal que no em mereixo”, ironitza, “perquè conec moltes batalletes i històries de les primeres edicions d’un joc que ara en té disset”. El fet és que, a banda de tenir una col·lecció envejable, iniciada quan encara era un marrec, venia les miniatures a jovenets de la seva edat. Després va pujar l’escalafó al departament de comercial i logística. “Crec que ara ha baixat l’eufòria respecte a fa deu o vint anys, que va ser el moment d’apogeu”, explica, però, amb tot, segueix havent-hi molta gent picada per la dèria. “És per la bona qualitat de la miniatura, que empeny l’afany de col·leccionisme”, assegura, per prosseguir “Et dius: ‘jo vull aquest fulano com a cap del meu exèrcit, perquè és el conqueridor de mil planetes’, i hi ha tota la il·llusió de comprar-lo, muntar-lo i pintar-lo, abans de portar-lo al camp de batalla”, comenta.