La Comédie Française s’estrena a Andorra

Però el cert és que hi havia una mena de deute històric, per així dir-ho, que avui començarà a quedar reparat: la companyia representa al Claror lauredià Georges Dandin i La jalousie du barbouillé, una representació per a la qual gairebé no quedaven ahir un grapat de localitats sense ocupar, va manifestar amb satisfacció l’ambaixadora, Ginette de Matha, doblement satisfeta per la resposta obtinguda des dels centres d’ensenyament. El Lycée per descomptat, però també l’escola andorrana. De Matha, que va presentar l’esdeveniment acompanyada pels membres de la companyia, el va qualificar d’ocasió “excepcional”. L’oportunitat de veure a Andorra la crème de la crème de l’escena francesa. Que es repetirà? “Tot depèn de la resposta del públic, de si és suficientment calorosa”, va dir l’ambaixadora. La companyia, encantada de tornar si els conviden: ”Nosaltres vindríem cada any, és més, diversos cops l’any”, van afegir des de la troupe. La qüestió és el finançament. En aquesta ocasió ha anat principalment a càrrec de la representació del Copríncep. La Comédie –companyia estatal que va ser fundada pel rei Luis XIV el 1680– debuta al país amb la funció que tenien en gira i que es va estrenar a l’espai del Vieux Colombier, una de les tres sales de la seu parisenca. Dues peces escrites per Molière en diferents moments de la seva vida i que són com un mirall l’una de l’altra, amb un camperol enriquit que adquireix una dona aristòcrata i un enrenou d’enganys i gelosies en un matrimoni per interès. En clau de comèdia dramàtica la primera que es representarà, Georges Dandin. Pura farsa la segona en pujar a l’escena, en l’esperit commedia dell’arte. Sigui dit amb els matisos que apunta Jérôme Pouly, que assumeix el rol protagonista: “A París la crítica va rebre Georges Dandin amb una certa decepció, perquè es preguntaven on està la farsa?”. Doncs el sentit més còmic de la peça s’ha perdut amb el temps i els canvis socials: al moment de l’estrena la simple idea que un pagerol, per molts diners que hagués acumulat, es pogués casar amb una filla de l’aristocràcia ja feia riure.