Torna el Ballet de Moscou l’11 d’abril, aquest cop amb ‘Giselle’

Peça clàssica del repertori romàntic, el ballet amb el qual la companyia torna a posar els peus al país compta amb una coreografia signada per Jules Perrot i Jean Coralli i llibret de Théophile Gautier i Jules-Henri Vernoy, a partir de l’obra De l'Allemagne (1835) de Heinrich Heine. Afegeix així una obra a les que ha anat presentant fins ara a l’escenari del país, per on han passat El llac dels cignes i Trencanous en més d’una ocasió, a banda del Don Quixot que va presentar l’estiu passat. Els responsables de la companyia, que es va presentar per primer cop al país el 2011 i que des d’aleshores ha anat incloent el Principat a les seves gires, es mostren molt satisfets amb la resposta del públic, segons va explicar Rafel Oliver, responsable de producció del ballet, que considera que han aconseguit fer-se amb un públic fidel a les seves propostes. En els espectacles més recents, va afegir que es van generar sinergies amb escoles de dansa del país, com Líquid Dansa, que van organitzar l’assistència a les representacions per als seus alumnes. Una col·laboració que des del Ballet de Moscou volen continuar fomentant, va indicar Oliver, amb la política habitual dels descomptes per a grups. El ballet, en dos actes, tornarà a tenir el matrimoni Terentiev –Cristina i Alexei– com a intèrprets dels papers solistes. L’obra, una de les obres més populars del repertori romàntic, narra la història de Giselle, una camperola de gran bellesa que viu a les valls del Rin. El seu màxim desig és ballar però la mare tem, a causa de la seva salut fràgil i trencadissa, que mori donzella, abans de les seves noces, i convertint-se així per tota l’eternitat en una Willi (esperits nocturns del bosc que maten els homes que estan entre els arbres després de la mitjanit). Albrecht, duc de Silesia, corteja Giselle fent-se passar per Loys, un vilatà ben plantat arribat de la verema, mentre Hilarión, el guardabosc que està profundament enamorat de Giselle, sospita de la identitat i de l’engany del foraster. Quan ella s’adona de la falsedat, cau en la bogeria i en la mort.