Ser o no ser... al teatre
Concha Velasco omple tres quartes parts del Claror amb ‘Olivia y Eugenio’, obra amb què trepitja per primer cop un escenari del país
Un debut andorrà en què la veterana actriu havia mostrat interès ja fa uns anys però que no es va materialitzar fins anit. I ahir, per fi al país, amb Olivia y Eugenio es va omplir tres quartes parts del Claror. Acompanyada de Rodrigo Raimondi, jove actor amb síndrome de Down. I al voltant d’aquest fet girava el text del muntatge que obria la 48a temporada de teatre que organitzen conjuntament els comuns lauredià i d’Andorra la Vella. L’obra (en castellà) forma part de la terna de propostes de qualitat que estan recalant al Claror en un molt curt lapse de temps, després del debut al país de la Comédie Française dimarts passat, i amb l’anunci del desembarcament del Globe Theatre londinenc, vaixell insígnia pel que fa a l’obra de Shakespeare, per a divendres de la setmana vinent, 4 de març, amb Hamlet. Tria complicada per als amants del teatre amb una butxaca no molt plena.
Oportunitat “irrepetible”Es tracta d’una oportunitat “irrepetible, única”, assegurava ahir al Diari Malú Ansaldo des de la companyia anglesa. “És la gira més gran que mai hagi fet qualsevol teatre en la història”, va explicar, una gira –batejada Globe to Globe– en què es van plantejar visitar tots i cadascun dels països reconeguts com a tals per Nacions Unides. Andorra fa el número 198 del recorregut. Improbable, per tant, que es torni a repetir. Mai no es pot dir mai, va apuntar la productora del Globe Theatre, però tampoc sembla molt factible que incloguin el Principat en una gira comercial normal. “Econòmicament parlant és complicat; en aquesta gira estem fent servir recursos propis però els costos d’una gira són molt elevats i Andorra és una plaça petita”, va argumentar. Aquesta volta al món sobre els escenaris que estan fent té un plantejament molt especial: la celebració del 450è aniversari del naixement de l’autor. Amb Hamlet. Per diverses raons. Una, que és una obra viatgera des de l’origen, però també, va recordar Ansaldo, “perquè és la més universal de totes, perquè parla de la naturalesa de l’ésser humà”. La llengua no serà un problema: la representació es farà amb subtítols. El Globe Theatre ha portat la representació a escenaris comercials, però també en escoles en aquells països amb menys recursos, i en camps de refugiats. Llocs on “hem tingut una resposta superpositiva, davant de gent a qui veure una obra de teatre els ajuda a sentir-se, diguem, normals un altre cop”; gent, va insistir Ansaldo, que abans de convertir-se en desplaçats eren professionals, ciutadans a qui agradava anar al teatre. “Resulta fascinant veure com en qualsevol circumstància la gent és capaç de gaudir del teatre”, va reflexionar. Per a un muntatge viatger de mena com havia de ser aquest, l’escenografia es va dissenyar “flexible, liviana”, però amb la mateixa qualitat i qualitats que si la representació fos a l’escenari oficial de la companyia, a la vora del Tàmesi. “L’espectacle ha estat el mateix arreu, per a tots els públics, sempre amb la mateixa qualitat”, va puntualitzar la productora. Tot i que en algun cas van haver d’improvisar: alguna aerolínia els va perdre l’equipatge, amb tot l’atrezzo.