Cinema i un plus d’ambient
Karen Solé era de les que s’atansaven a primera hora de la tarda al Centre de Congressos per recollir l’acreditació. La realitzadora catalana (Barcelona, 1982) competeix en la categoria de documental amb una peça que es projecta aquesta tarda, al Bloc E, a partir de les 19.30 hores. El treball és un encàrrec de la fundació basca Walk On Project, una entitat que recapta fons per a la investigació d’una malaltia neurodegenerativa inclosa en la categoria de rara. L’obra, de 27 minuts de durada, recull l’ascens a un 6.000 de tres coneguts escaladors –Mikel Zabalza, Alberto Inurrategui i Juan Vallejo– que van col·laborar amb la fundació. Una proposta que “fa un paral·lelisme entre l’alpinisme i la vida”, explica l’autora, una jove formada en audiovisuals a la Universitat Ramon Llull i que s’ha buscat un forat professional en el terreny de la publicitat. Sobre els festivals, com aquest, es mostra sobretot encantada “amb l’ambient que s’hi crea, sanote i de muntanya, un plus de valors humans”. Des d’Aragó s’ha desplaçat una de les concursants a la categoria d’animació, Cristina Vilches (Saragossa, 1991). Una aventura de miedo, barreja de diferents tècniques, es projecta també avui (Bloc C, 17 hores). “Fàcil en absolut”, admet, pel que fa al món de l’animació i el treball amb què competeix, fruit de la feina de tot un any. Llicenciada en belles arts, estudia un màster en il·lustració i animació a Pontevedra. “Volia que aquest treball em sortís molt bé, que em servís com a carta de presentació”, ara que s’ha d’endinsar en la recerca de feina. Per això hi ha stop motion, ninos de plastilina en moviment, figures retallables i dibuix clàssic a la seva història. “Molta bogeria per a 10 minuts i 30 segons d’audiovisual”, reconeix. També el guió és seu: al voltant de les pors, pensat amb l’objectiu que tingui un ús al món educatiu. L’andorrà Èric Rossell repeteix. De nou en la categoria de videoart, on va ser premiat l’any passat. “És una disciplina que m’agrada molt, on treballes sense restriccions”, diu. Duality (avui, Bloc F, a les 19.30 hores) és una invitació a reflexionar sobre la dualitat i la recerca de l’equilibri personal. Amb música del seu germà, Alexis, amb què han experimentat fent-la sonar al revés. Alguns dels curts arriben avalats per una notable trajectòria en altres festivals. És el cas del que presenten els catalans Èric Monteagudo i Olió Peñalver, dos dels participants amb més trajectòria professional, també. Washakie y el chico de las manos mojadas (es projecta avui a les cinc, categoria ficció) es va presentar al Short Film Corner de Canes i té distribuïdora comercial que se n’ocupa. La història, entre el conte i la llegenda i en clau de western però renovat: un indi que ha de sortir en expedició a la recerca de l’aigua que falta al poblat i que al viatge ensopegarà amb l’home blanc. El treball de Cristian Martínez (Barcelona, 1983) es va projectar ahir. Lucy Bravo, en la categoria de videoclip, treball audiovisual per a una banda del panorama underground barceloní, Betty Belle. El realitzador va col·laborar amb productores com El Terrat i, després d’un temps, va veure factible fer-se un espai propi en l’àmbit del videoclip, després que un dels anteriors, per al cantant Fabio Rodríguez, comencés a veure’s per l’MTV. “No acostumo a moure’m per festivals, però amb un altre projecte vam començar a voltar per Hèlsinki i Hong Kong i finalment penso que són bons llocs per ensenyar la nostra feina”, reflexiona.