Dotze artistes, vuit museus
Demà s’inaugura el circuit ‘Una altra mirada és possible’, que revisita els equipaments museístics buscant els estereotips de gènere
47562.jpg
Una dotzena d’artistes del país han treballat durant un any i mig en vuit equipaments i han elaborat obres on reflexionen sobre el paper que aquestes històries oficials reserven a les dones. Les propostes s’escampen, des de demà fins al juny, per la Farga Rossell, Casa Rull i d’Areny-Plandolit, i els museus del Tabac, Postal, de l’Electricitat, l’Automòbil i el Còmic. Un circuit que es mantindrà fins al juny, inclòs al discurs de cada establiment. La proposta parteix del col·lectiu Laboratori 376, és a dir, Joana Baygual i Helena Guàrdia. Que també s’han preocupat que fos exportable: tindrà cabuda a la biennal Miradas de mujeres que promou la MAV, l’Associació de Dones en les Arts Visuals Contemporànies. “Hem volgut que el nivell fos elevat, hem buscat projectes de molta qualitat en fer la selecció”, va dir Baygual. I què s’hi pot veure? Emmanuelle Besnard Savin es va centrar en el Museu de l’Automòbil. Un lloc on els estereotips de gènere salten a la vista quan es mira enrere: és clar qui tenia cotxe i qui el conduïa. O no? Entre els vehicles exposats n’hi ha un que va pertànyer a Yvette Grosslimond, dona atípica que als anys cinquanta i seixanta es posava al volant sense problemes des d’Alemanya fins a Andorra. Estereotip desmuntat, doncs.
Fumar d’amagatAl Museu del Tabac hi ha el treball de Samantha Bosque i Eve Ariza. La primera també ha volgut saber si de debò fumar era cosa d’homes o si la dona simplement ho amagava perquè no estava socialment ben considerat. La segona ha explorat una història amb arrels familiars: la d’una petita contrabandista que actuava als anys seixanta. Al Museu del Còmic massanenc comparteixen espai la fotògrafa Montse Altimiras i el pintor Alfons Valdés (només dos homes entre la dotzena d’artistes). Ella, amb una sèrie d’imatges on ha treballat al voltant del concepte d’heroi –més ben dit, d’heroïna–: masculins solen ser els protagonistes dels còmics, excepte unes honroses excepcions, “però jo he volgut parlar de l’heroïna de la quotidianitat”, dones a les quals ha posat una màscara i ha retratat enfrontant-se al dia a dia. A Valdés li han cridat l’atenció Mafalda i Manolito, els personatges eterns de Quino. “Jo m’he basat en la sensació que tinc que la gent mira els quadres i no entén res, igual que Manolito és un personatge que no entén la modernitat i per això sempre hi està en contra.” A Casa Rull comparteixen espais Neus Molas i Maite Luque. En el cas d’aquesta última el punt de partida de la instal·lació que hi presenta és el fet que el cognom que serveix per designar la casa desaparegués de l’arbre genealògic a principi del segle XVII, en una generació sense hereu masculí, on el patrimoni el va rebre la pubilla. L’absència de la dona en molts vessants socials Luque l’ha representat a través de les mans: treballar sí que treballava. A la Farga Rossell no hi havia dones, extrem que li ha posat les coses difícils a Itziar Badenas. La seva proposta s’ha endinsat en la “part femenina” de la feina dels fargaires, les tasques quotidianes que havien de realitzar, com ara rentar-se la roba. A banda, Susanna Ferran proposa una lluminària impactant a la Casa d’Areny-Plandolit. I la nòmina de participants es completa amb Io Casino (MW-Museu de l’Electricitat), i Susanna Herrador i Rafa Contreras (Postal).