Recorregut pel ‘món Gades’
47609.jpg
Ha estat necessària més d’una dècada perquè la producció sencera de l’Antonio Gades coreògraf es materialitzés al país. Anit, amb Fuego, emmarcat en la Temporada MoraBanc, es completava el recorregut, que va començar amb Bodas de sangre el 2003, a càrrec de la Compañía Andaluza de Danza i el mateix Gades entre els intèrprets, i que ja la Compañía Antonio Gades, com anit, continuaria amb Carmen i Fuenteovejuna. L’espectador afortunat que hagi estat present en cada ocasió haurà pogut resseguir així la línia creativa de l’autor, els punts més cinematogràfics de quan formava tàndem amb Carlos Saura (Fuego, la recreació d’El amor brujo de Manuel de Falla en seria un exponent i, de fet, l’última obra en què van col·laborar) i els més teatrals, com a Carmen. Ho va recordar Arauzo, directora artística de la companyia i que anit sortia a l’escenari en el paper de fetillera, al costat d’un elenc format per setze ballarins en total, acompanyats per quatre cantaores i dos guitarristes, entre els quals Antonio Solera, el membre més antic de la companyia, que va començar al costat de Gades als setanta. Això per a la interpretació en directe; pel que fa a la música d’El amor brujo enregistrada, la gravació que anit va poder escoltar el públic –que omplia una bona part de l’aforament– era la de l’Orquestra Nacional d’Espanya, dirigida per Jesús López Cobos, amb cançons interpretades per Rocío Jurado.
“Un economista”L’espectacle és l’obra d’un “economista”, com el va designar la col·laboradora d’anys. I a Fuego assoleix la capacitat màxima d’expressió amb el mínim de detalls, “aconsegueix la síntesis, portar l’espectador per on vol, explicar-li la història, sense divagar de cap manera”. Un espectacle, el d’anit, dissenyat de manera minimalista, amb escenografia cenyida a la mínima expressió. Una visió inicial del que després desenvoluparà plenament en Fuenteovejuna. Per contrastar, l’exuberant muntatge lumínic. “Els ballarins actuen sota l’influx màgic de la llum, i amb el vestuari dissenyat per Gerardo Vera”, va destacar prèviament Arauzo, en la presentació de l’espectacle. A la companyia, va dir, queda l’empremta del mestre: “Els ballarins estan a les seves mans encara que ell no estigui present, saben que han de ballar amb la màxima honestedat.” La disciplina, la dignitat, l’entrega i la importància del treball en equip: aquests són els valors, va recordar la director artística, que el fundador va deixar com a llegat a la companyia. A banda, ensenyaments com el que està present a la coreografia anit presentada: alimentar-se del poble i adulterar el mínim possible, no perdre mai l’essència, va destacar Arauzo. “Per a Gades això era el més important, i crear màgia amb aquests elements, aconseguir moments àlgids i que transportin” l’espectador. A Fuego el que l’espectador va poder presenciar va ser la part més flamenca i popular de Gades. “Ell va recollir els elements del poble, els va dramatitzar i els els va retornar, sense adulteracions”.
El treball de la fundacióDes de la desaparició del fundador la companyia s’ha ocupat de mantenir viu el seu llegat, amb el suport de la fundació que el mateix ballarí va posar en marxa el 2004, mesos abans de morir i preocupat pel que passaria amb el patrimoni artístic que havia creat. Ho va recordar Josep Torrent, secretari de l’entitat que ara presideix la vídua, Eugenia Eiriz, i de la qual forma part la filla del coreògraf, Maria Esteve. “La idea era que poguéssim seguir gaudint de les seves coreografies”, va insistir Torrent. I aquest muntatge, després de passar per Andorra, recorrerà països com ara França, Mèxic o el Japó. Per a la directora artística de la companyia, “es tracta que tothom pugui fer un recorregut per aquest món Gades que és cert que inclou tan sols quatre obres, però quatre obres que viuen i viuran per sempre”.