Paraules dibuixades

Des mots en quête d’images porta per títol el recull de l’obra que Pachès signa amb il·lustradors com l’argentí Antonio Seguí, l’hongarès André François, el belga Josse Goffin o la francesa Béatrice Jean. Les peces, subtils textos escollits de la retrospectiva que li va dedicar la parisenca biblioteca Forney i dividits temàticament. Per la mostra oberta a l’Oficina de Turisme del Pas corren, per exemple, les seves Figures tutélaires, arquetips universals, tipus que corren per l’imaginari popular, des del cec (Le noir, ce n’est pas la nuit / En canne blanche, il suit son étoile, en diu) al pidolaire o el mateix Quixot. Les lleus composicions de Pachès recorren en un altre dels àmbits temàtics de la mostra els sentiments humans (la revenja, la decepció, el caprici) i en un tercer, la paraula-imatge, on treballa conceptes com el petó o el silenci. El quart apartat és un bestiari, que remet a la feina dels monjos medievals, tot i que, puntualitza l’escriptor, aquells només copiaven el que ja hi havia, mentre que la seva és una feina de creació. El bestiari és la continuació del que va publicar, amb il·lustracions d’André François, al diari Le Monde al llarg de l’any 2000. “Amb el canvi de mil·lenni s’havia escrit molt sobre l’apocalipsi que havia d’arribar; jo volia que fos l’oportunitat per a una Humanitat millor, plena d’esperança” i en un món, una natura, compartida amb els animals, als quals va dedicar aquesta sèrie. Pachès beu de tota la tradició que ha lligat textos i imatges, des dels monestirs medievals, una tradició que va arribar a un moment àlgid amb l’entrada del segle XX, amb els cartells, el còmic i la fotonovel·la, l’única fórmula que no ha sobreviscut. Ell hi vol afegir una quarta forma: le récit à dessin, el relat en dibuix. “La meva ambició era crear un nou llenguatge, una nova forma d’abordar la relació entre el text i la imatge”, va explicar ahir, en la presentació d’una mostra que s’inaugura aquesta tarda, a les set. Una temptativa “d’explicar que paraules i imatges són un tot”. Un dels reptes constants en la seva tasca d’escriptura, va apuntar, és decidir quan l’obra està acabada. “Com en el cas dels quadres, hi ha un moment crucial on s’ha de decidir quan està complet. I qui ho diu? El text mateix, és ell mateix qui diu prou.” Una tasca esgotadora, va afirmar, “però sempre s’ha d’escoltar la paraula”.