Reflexió sobre la cultura com a nexe d'unió
Els ponents lamenten que sovint un altre tipus d'informació passi al davant de la cultural
De fet, el congrés pretén reflexionar sobre la cultura com a nexe d'unió entre els països iberoamericans. La llengua, i especialment la cultura, s'ha remarcat, poden ser aquest nexe que cal potenciar, tal com han posat en relleu els diferents ponents, que han lamentat, també, la importància que se li dóna a la cultura des del món de la política i també des del punt de vista periodístic, i, en aquest sentit, han lamentat que sovint un altre tipus d'informació passi al davant de la cultural
Andorra la Vella acull aquest dimarts, com a Capital Iberoamericana de la Cultura, l'XI Congrés Iberoamericà de Periodisme, en què s'està debatent sobre la cultura com a nexe d'unió entre els països iberoamericans. D'aquesta manera, en les dues taules de debat que s'han celebrat aquest dimarts al matí s'ha posat en relleu la necessitat d'intensificar aquests nexes d'unió, ja sigui a través de l'educació, la cultura o l'economia. En aquest sentit, s'ha reivindicat el paper de la llengua, i per extensió de la cultura, com a eina fonamental per fomentar aquests intercanvis entre les dues ribes de la cultura iberoamericana. I durant la jornada també s'ha destacat que cal que la cultura tingui una major importància tant des del punt de vista polític com periodístic, ja que un dels elements que s'han remarcat és que la informació cultural queda relegada, sovint, en els mitjans de comunicació.
La jornada ha arrencat amb la inauguració que ha anat a càrrec, entre d'altres, de la cònsol major d'Andorra la Vella, Conxita Marsol i de la ministra de Cultura, Olga Gelabert, que han posat en relleu que el fet d'acollir aquest congrés a Andorra hauria de servir, també, per donar a conèixer la cultura andorrana i promoure el nostre "bagatge cultural", tal com ha reivindicat Marsol.
Per la seva banda, Gelabert ha recordat que Andorra és "un país d'acollida" i, per tant, ha reivindicat el paper del país en el marc de la cultura iberoamericana i també ha reclamat "un periodisme responsable" que convidi a la reflexió i a un major coneixement, ja que ha evidenciat la pèrdua d'espais en els mitjans que aprofundeixin en certes qüestions.
L'ambaixador i assessor del secretari d'Estat de Cooperació Internacional i per a Iberoamèrica, Rafael Dezcallar, ha remarcat que la cultura és el signe d'identitat i que el que caldria és que s'estudiés molt més la història en comú amb Iberoamèrica. I, de la seva banda, el director corporatiu d'Assumptes Estratègics de CAF-Banc del desenvolupament d'Amèrica Llatina, Germán Ríos, ha recordat que només el 17% del comerç entre els països llatinoamericans és entre ells mateixos i ha exposat alguns projectes que serveixen per a la integració com per exemple 'Futuro en español'.
En la primera taula de debat, titulada 'La realitat cultural iberoamericana', moderada per Fernando Pajares, de l'Agència EFE, s'ha destacat que el castellà és un nexe d'unió "impressionant", tal com ha posat en relleu l'escriptora Carmen Posadas, que ha posat com a exemple paradoxal que siguin precisament els Estats Units els que estiguin potenciant aquest idioma. Posadas també ha destacat el fet que tots els escriptors iberoamericans hagin de "passar" per Espanya perquè se'ls reconegui. Fernando Iwasaki, escriptor i historiador peruà afincat a Sevilla, ha destacat que el món de parla hispànica "no ha sabut ser capaç de posar en valor els clàssics" i com a exemple ha remarcat la celebració aquest any dels 400 anys de la mort de Cervantes i de Shakespeare o el fet que no se sàpiga explotar turísticament el bagatge cultural de certs indrets com per exemple Sevilla, bressol d'escriptors de renom.
Andorra, en canvi socialDe la seva banda, l'ambaixadora d'Andorra a les Nacions Unides, els Estats Units, Canadà i Mèxic, Elisenda Vives, ha destacat el fet que a Andorra hi ha molta gent de Xile o l'Argentina que vénen a fer la temporada d'esquí i que contribueixen a un "canvi social molt intens" que s'està donant al país.
Un dels fets que s'han destacat és que ara es "llegeixi més que mai" tot i que cal qüestionar-se què és el que es llegeix, tal com ha posat en relleu Posadas. Un aspecte que també s'ha reprès en la següent taula de debat, centrada en el llenguatge. D'aquesta manera, Eduardo Notario, de l'editorial Stella Maris, ha remarcat l'important volum de novetats que arriben a les llibreries i ha afegit que "s'escriu més que es llegeix".