El paper del periodisme en la cultura iberoamericana a debat

Jornada intensiva, amb tres taules rodones, una conferència i els actes d’obertura i cloenda, la que es va viure ahir al Centre de Congressos, en el marc de la Capital Iberoamericana de la Cultura. Amb moltes qüestions que s’anaven posant damunt de la taula i poc temps per dedicar-s’hi a fons. Al voltant del periodisme cultural i el paper que ha de complir com a nexe d’unió entre les dues ribes de l’Atlàntic. “El valor que tenim és la llengua, un patrimoni únic, i em pregunto què haurien fet els francesos de tenir el nostre patrimoni històric”, es preguntava l’escriptora uruguaiana Carmen Posadas. A la mateixa taula rodona, el peruà Fernando Iwasaki apuntava que “el binomi poder-negoci no li dóna importància a l’àmbit cultural” i ironitzava que “quan a un polític l’anomenen ministre o conseller de Cultura, creu que l’estan rebaixant perquè ja sap que allà no hi ha pressupost ni res a inaugurar”. De pas, es planyia del paper del periodista cultural, “que ha de barallar-se per cada centímetre quadrat” d’espai que li atorguen. Durant la tarda, més temes a la palestra. El del terreny que perd l’edició de la premsa en paper en favor de la digital, per exemple. José Maria Crespo, director general de Público, va recordar que “ja ningú no espera a demà per assabentar-se de les notícies d’avui”, va advertir que “hem de fer un exercici d’humilitat i admetre que no som els únics mitjancers entre la informació i la societat” i va recordar l’existència de les “maleïdes pantalles” que en moltes redaccions indiquen a temps real al periodista on clica el lector de la web, i si no hi ha allò en què fa dies que hi treballa “entenc la seva desesperació”.