Dalí: cinc anys més un
47995.jpg
Pocs monuments i escultures urbanes poden disputar a l’obra de Dalí situada al pont de la Rotonda el podi dels més fotogènics. Quasi a qualsevol hora de pràcticament qualsevol dia hi ha algú retratant-s’hi. De vegades, amb cua d’espera per situar-se al costat de l’escultura que recorda l’inexorable pas del temps. Sis anys fa que Noblesse du temps, donada per qui va ser secretari de l’artista, Enric Sabater, presideix la plaça de la capital. L’obra, que és propietat del Govern, va ser cedida a la capital per exhibir-la en aquest punt segons el conveni signat el 26 de juliol del 2010 entre l’aleshores ministra de Cultura, Susanna Vela, i la cònsol major Rosa Ferrer. El conveni estipulava un primer període de cinc anys per a la cessió en dipòsit, gratuïta, termini que va concloure el mes de juliol passat. A partir d’aquí, l’acord es renova tàcitament per terminis de dotze mesos, sempre que cap de les dues parts no mostri interès a trencar-lo. El conveni determina clarament que l’escultura s’ha d’exposar justament en el punt on es troba i que el comú no pot modificar l’emplaçament sense l’acord del Govern. Cosa de la qual no hi ha cap intenció, tal com puntualitzen fonts comunals. Pel que fa a les notícies sobre el qüestionament de l’autenticitat d’algunes escultures, extrem del qual va alertar la Fundació Gala-Salvador Dalí, es refereixen a les d’un fons privat en concret. I, malgrat que una de les obres presenta similituds temàtiques amb l’andorrana, des de la mateixa fundació aclarien que “no s’ha manifestat cap dubte” respecte d’aquesta. És clar que, puntualitzen amb la cautela que és de rigor, la fundació no va intervenir en el procés de cessió de l’obra per part de Sabater.
Donació formalitzada el 1999La donació, formalitzada el 1999, es va realitzar amb totes les garanties de l’autenticitat, asseguren persones que en aquells moments van seguir de prop el procediment. I que puntualitzen que tot i que al voltant de la producció daliniana sempre hi ha hagut molta polèmica, és molt més fàcil que els problemes es generin al voltant de peces conservades per col·leccionistes en fons privats (i particularment les peces de petit format) que en el cas d’obra pública, com és el cas de Noblesse du temps. L’escultura va ser valorada oficiosament en aquells moments en uns 150 milions de pessetes. Existeixen dues més d’iguals, que es poden veure als carrers de Londres i Xangai. Al país, l’escultura daliniana –uns quatre metres d’alçada i realitzada en bronze, amb un pes total d’uns 1.400 quilos– va estar inicialment instal·lada a la parròquia d’Encamp. Formava aleshores part del que es volia convertir en una mena de museu a l’aire lliure, a prop del Museu de l’Automòbil. No obstant això, un temps després les modificacions urbanístiques en aquella zona del poble van aconsellar traslladar-la. El Govern la va recuperar i els tècnics del ministeri de Cultura van aconsellar la Rotonda com a millor emplaçament, per la panoràmica que ofereix, amb Caldea al fons.
DE LES DUES DÈCADES DE CESSIÓ DELS "7 POETES" A LA INCERTESA DE L'OBRA DE BROSSA
La peça de Dalí és una de les més valuoses del singular recorregut d’art urbà pels carrers de la capital, un recorregut que té com a màxim exponent els 7 Poetes de Jaume Plensa instal·lats a la plaça Lídia Armengol. Una cessió de la Fundació BPA al comú de la capital per a vint anys, que van començar a comptar a partir del gener del 2014, quan el conjunt va quedar instal·lat, en un acte que va comptar amb la presència de l’escultor i que va tenir gran ressò mediàtic. Molt a prop, a Prada Casadet, hi ha un altre reduït museu a l’aire lliure, també amb obres de Plensa, entre d’altres artistes. També hi ha, no obstant això, escultures amb un futur no tan clarament definit, com la de Joan Brossa –Capvespre. Incomunicació– que durant anys va romandre a l’avinguda Meritxell, al·legòricament instal·lada davant de l’empresa de telecomunicacions. Un cop aixecat l’edifici El Núvol no sembla clar quin serà el seu futur.