Ricardo Muñoz debuta al saló del còmic
48149.jpg
A mitjans de la dècada dels noranta, mentre es gestava i feia les primeres passes el saló del còmic massanenc, que enguany celebra el vintè aniversari, un jove col·legial de la Massana passava els dies dibuixant. “Al col·legi era tot el que feia”, explica Muñoz, nascut a Barcelona al 1980 però que en els seus primers anys es va traslladar amb la família al Principat, on va viure fins que, al final de l’escolarització, va posar de nou rumb a la capital catalana per acabar de formar-se com a il·lustrador. Des de la infància, recorda l’avui professional, que era un gran aficionat al còmic i les historietes. El Capitán Trueno per sobre de tots els herois. Coincident amb els gustos de Pieras, amb qui no trigaria a entrar en contacte: el fill de l’artífex de La Massana Còmic compartia amb ell pupitre i, lògicament, de seguida es van haver de trobar. Li va ensenyar algun dibuix –“bastant dolent”– i Pieras li va mostrar l’obra de Vicente Segrelles, perquè li servís de guia. Li va regalar un exemplar del llibre Así pinta Vicente Segrelles, amb explicacions de la tècnica de l’artista. “Pieras em va mostrar el camí, perquè devia veure que jo em defensaria millor en la il·lustració que en el còmic”, reflexiona avui l’encara jove artista. “I em va donar bastant impuls, no em va descoratjar; segurament pensava que jo era prou tossut i que si no arribava per bo arribaria per pesat”.
Carlos EzquerraTambé en aquells anys d’adolescència se li va creuar una altra persona d’importància cabdal: el dibuixant Carlos Ezquerra (autor de personatges com Juez Dredd), que viu a Andorra des de fa temps. També Muñoz era company d’escola d’un fill de l’autor. “A Ezquerra jo el tenia fregit perquè no parava d’interrogar-lo”. D’ell va rebre bons consells i “alguna bronca, en el bon sentit, perquè jo li portava aquells dibuixos dolents i ell em deia que la figura humana la feia fatal, que m’havia de fixar més en les proporcions”, explica. “I la figura humana és justament un dels punts forts Advertiments com aquell no els va menysprear el jove aprenent: “Aleshores tenia quinze anys i li portava amb solemnitat el que havia fet, amb més ganes que coneixement, però encara avui de tant en tant veig que no ho faig bé i em dic “Ricardo, les proporcions”. Per l’aleshores naixent saló del còmic es deixava caure, “però sense abordar els autors, que de gran sóc una mica més espavilat, però aleshores era molt tímid”, assegura. Però va entrar en contacte amb l’obra de molts, sembre sota la mirada de Pieras. “Encara conservo tota la informació que em donava, els llibres que m’aconsellava, tot”. Amb aquest bagatge, Muñoz va emprendre el vol per seguir-se formant frontera enfora. Com a autodidacta, puntualitza: a casa no hi havia gaire recursos per sufragar anys d’estudis fora del país. Per això precisament, perquè és conscient de com costa d’aprendre, avui nodreix regularment un canal propi de Youtube on mostra tècniques de dibuix per als artistes incipients. A banda, és professor a l’institut d’Arboç, localitat propera a Tarragona. En aquests anys ha treballat per a diverses editorials (Hélade, Egarbook o Chiado), sobre tot il·lustrant portades de llibres. Gènere en què es va iniciar responent a la demanda de la seva dona, una novel·lista alemanya, Claudia Bürk. També ha treballat per a galeristes. I alguns dels treballs seus han passat per l’Andorra Hiper Art. A la Massana vindrà amb alguns dels treballs fets amb acrílics, obres fonamentalment del gènere que més li agrada, la fantasia èpica. Muñoz compartirà cartell, del 7 al 10 d’abril, amb gent molt consolidada, com Victoria Francés, que protagonitzarà una retrospectiva al Museu del Còmic; amb Enrique Corominas, autor del cartell d’enguany i de l’adaptació de Juego de tronos; amb Justo Jimeno, autor d’un colossal Quixot, o Daniel Torres, que amb l’última obra, La casa, està nominat al saló del còmic barceloní.