Escrit “a dos cors”

Aquest no és un llibre escrit a quatre mans, sinó a dos cors.” El va definir així l’editor, Jordi Fernando, de Meteora. Un llibre, va insistir, on es torna a complir el tòpic aquell segons el qual la realitat supera la ficció, i un relat que es converteix en “una eina psicològica” que pot ajudar “qualsevol que es trobi en una dificultat, perquè ens ensenya que no sabem la força tan gran que tenim a dins fins que no ens trobem en un atzucac”. El ball de la vida relata els esforços de la família Rogel-Tohà per sortir endavant després que l’Evarist fos atropellat per una moto el 27 de setembre del 1984, el mateix dia, recorda Salvadó al text, que els diaris es feien ressò de la mort de Francisco Rivera, Paquirri. “T’estimo, carinyo;?ets el meu mestre”, li deia ahir al vespre, tres dècades després, la mare-escriptora a un Evarist que va tirar endavant contra tot pronòstic i que ahir seia a primera fila mentre molts sostenien a les mans el llibre amb una història, la seva, que emociona. A l’Anna Tohà un dia el seu home, l’Antoni Rogel, li va dir –s’explica al llibre– que havia de desfer-se de la imatge del nen del passat, “o no faràs feliç el nen que tenim ara”. La mare va estripar les fotos del nen ros que ja no tindria el futur que havien pensat per a ell. Unes quantes, però, es van salvar, i ahir es van projectar en un curt muntatge audiovisual fet per la FAAD. “Heu vist a les fotos el nen ros, de mirada ampla i ple de vida i il·lusions que ens permetia pensar que la seva vida seria com la dels altres”, va dir després la mare. “El destí va decidir que això no fos així”. No obstant això, va assegurar, “no enyoro aquell nen i espero que a l’Evarist el pugui tenir durant molts anys”. Salvadó va assegurar que aquest llibre li ha ensenyat moltes coses, especialment a prescindir de les coses supèrflues i poc importants i anar a l’essència. “I això és el que trobareu aquí: molta essència”. Salvadó es va involucrar en aquest projecte literari en llegir el manuscrit inicialment escrit per Tohà, al qual va donar forma literària. L’acte, que va comptar amb personatges com Albert Llovera o Ramon Rossell entre els espectadors i que va tenir intèrpret a la llengua de sords, va ser presentat pel gerent de la FAAD, Jacint Risco. “Discapacitat és un terme que no diu res”, va recordar, en llegir algunes de les paraules de Tohà al llibre: “Els éssers qualificats in o dis sempre seran persones.”