Els frescos de Santa Coloma es tanquen a Aixovall
48300.jpg
Senyora, que si espera l’autobús no passarà!” L’operari que alerta la presumpta despistada asseguda sota la marquesina de la parada del carrer de la Borda treballa en l’enderroc de l’antiga caserna de bombers. Però no, senyor treballador, no es preocupi que la senyora ja veu que el carrer està tallat per dos camions de considerables dimensions. La senyora més aviat s’entrena per a la futura jubilació fent el que diuen que es fa aleshores: presenciar l’espectacle del treball aliè. En aquest cas, concretament, la delicada i complicada operació de fer baixar i introduir al camió les dues peces més grans dels murals romànics. Són les quatre de la tarda i el personal de Patrimoni i l’empresa de transport ja fa mitja hora llarga que estan enfeinats en l’operació d’instal·lar el fragment de la volta des d’on beneeix els presents el Crist en majestat sobre la plataforma de fusta del toro que el baixarà des de la primera planta al carrer, sortint per la mateixa paret mòbil per la qual es van introduir a la sala l’últim dia de febrer del 2007. Pesa uns tres-cents quilos, aproximadament. Però mai, concedirà després l’operari que maneja el toro, ha tingut responsabilitat sobre material tan delicat. Són mil anys d’història (i quatre milions i mig d’euros, els que l’Estat andorrà va pagar per recuperar-los).
Estructura de fusta amb rodesAbans d’instal·lar el Crist sobre la plataforma l’han situat en una estructura de fusta amb rodes per desplaçar-lo, sobre unes planxes metàl·liques, fins tenir-lo a la plataforma del toro mecànic. En elevar-se, a l’ull profà li preocupa com sembla trontollar. Però els implicats en l’operació fan cara que tot va bé. Un pèl d’emoció, en veure moure’s peça tan emblemàtica? “A mi ja no em calen aquestes emocions”, confessa Berna Garrallà, la cap de l’àrea de Béns Mobles, que està al capdavant de l’operació, ajudada per les restauradores del departament, Mireia Tarrés i Lourdes López. A la tarda només la primera; la segona s’ha quedat a Aixovall preparant l’operació arribada dels dos fragments de la volta –la del Crist i la del col·legi apostòlic– i ultimant tots els ets i uts de la ubicació de les peces que ja havien estat transportades al matí. Nou fragments en total. Una llarga jornada iniciada a les vuit i escaig del matí i acabada al vespre. El transportista, especialment, va advocar per enllestir-ho tot en un dia: així s’evita que les pluges, com les de dilluns i dimarts, tornin a impedir la feina. Mentre els operaris i tècniques s’afanyen en el que els pertoca, alguns curiosos –premsa a banda– enregistren amb els mòbils l’espectacle. Algú comenta: “Quina pena!”, referint-se al fet que una obra tan emblemàtica i costosa per a les arques públiques només s’hagi exhibit, en els nou anys que fa que es va recuperar, en un parell d’ocasions: les exposicions Andorra, un llarg i profund viatge i Benvingudes a casa, que el 2014 va desplegar algunes de les obres del romànic andorrà que conserva el MNAC barceloní. I per un temps –“Ja veuràs com són cinc anys com a mínim”, va augurar l’espectadora– ni això: estaran tancats amb pany i clau a les dependències de Patrimoni a Aixovall.
Un temps a la foscorEl conjunt (una part de l’original, perquè una part està a un museu nord-americà i d’una altra se’n desconeix el parador) reposa des d’ahir a l’habitacle que li van condicionar a l’àrea de Restauració i Conservació, a l’edifici que Cultura comparteix amb la ITV. Un dormitori provisional fins que es decideixi i es condicioni o construeixi la casa definitiva dels frescos. Amb temperatura i humitat constants i controlades i totes les mesures de seguretat adients, assegura el Govern.