Luppi i Sbaraglia fan parada a Montferrer
Molt poca cosa, per no dir absolutament res, va transcendir del rodatge de la coproducció hispanoargentina en terres andorranes. El van mantenir tancat amb pany i forrellat sobretot pel que fa a les estrelles de la pantalla que va aplegar per aquestes contrades noms com l’esmentat Darín, Leonardo Sbaraglia i la catalana Laia Costa. El director, Martín Hodara (Nueve reinas), i entre els productors Santiago Segura. A les muntanyes andorranes van patir certs nervis perquè la neu que esperaven no acabava de caure (fins a l’últim dia), així que la van haver de transportar. Divendres passat, Darín i Sbaraglia, amb els productors Pablo Bossi (Nueve reinas, El hijo de la novia) i Manuel Monzón (El maquinista, La caja Kovak) van protagonitzar un acte públic al teatre Comunal. Perquè els admiradors no es quedessin amb la recança de no haver-los vist en carn i óssos. Aquesta setmana, rodatge a l’Alt Urgell. A la serradora de Montferrer i la gravera. També l’aeroport va ser un dels escenaris triats. I el garatge d’una veïna de Montferrer. Qüestió de timidesa, prefereix no donar el nom, però sí que explica la sorpresa que li va suposar l’arribada d’aquesta gent del cine dient-li que li volien llogar l’espai per rodar-hi. “Sí, sí, així, tal com està, que sóc tal i m’agrada el teu garatge”, explica entre riures. Això fa pocs dies, quan ja treballaven per Andorra. “Va ser tot un pèl estrany, així com molt privat, amb cert secretisme”, diu. Al principi fins i tot es va malfiar que no fos una broma.
Una escena en un garatgeI de Sbaraglia, que és l’actor implicat en l’escena (amb prou feina un minut) que s’hi va rodar, i que potser ni surt al muntatge final, només es va assabentar a l’últim minut que vindria. El dia triat van desembarcar prop de mig centenar de persones, amb l’actor enmig. “En realitat a ell el porten com molt ocult, quasi no se’l veu, tot molt reservat; de fet va ser ell mateix qui en acabar la feina va voler sortir a saludar-me.” Aleshores, distès i simpàtic, sense cap problema per fer-s’hi fotos amb la llogatera de l’escenari i fer-la petar una estoneta. Entre altres coses els va dir que a Andorra el rodatge havia estat dur perquè s’havia fet sobretot de nit, fins a altes hores de la matinada. De fet, bé que ho testimoniaven les cares de cansament que ell i Darín feien el matí que van comparèixer al Comunal. Les jornades alturgellenques van ser menys dures per als actors. De la gent del cinema es diu que paguen bé, preguntem a la propietària del garatge de Montferrer. “Bé, tampoc no us ho penseu; en realitat la gràcia del tema és veure tot l’embolic que munten.” Tenir una mica d’espectacle. “Sí, en realitat és tot com una pel·lícula.” Això sí, puntualitza, més rendibilitat econòmica li va treure al fet que l’equip fes despesa al restaurant que regenta. Avui l’equip ja fa les maletes i deixa enrere les terres pirinenques. Que a la pantalla, per cert, no seran pirinenques, sinó que l’acció transcorre a la Patagònia argentina. En aquell país prossegueixen la gravació del film.
ArgumentNieve negra narra la història d’un home (el personatge de Darín) a qui acusen de matar accidentalment el seu germà d’un tret durant una jornada de caça. Un altre germà (Sbaraglia) el visita, amb la idea de tractar la qüestió d’una herència, acompanyat d’una jove a qui dóna vida Laia Costa ( jove actriu en auge gràcies a la participació a títols com Victoria o Palmeras en la nieve). El drama esclata entre els personatges. Entre els actors, el veterà Luppi, que es va afegir al rodatge a l’Alt Urgell, però que no havia estat al Principat. A l’equip s’afegeix la productora andorrana Independent Club, amb Eduard Ruano al capdavant.