El saló del còmic per vint anys més
David Baró assegura el compromís i la continuïtat del saló la Massana Còmic en el vintè aniversari.
48351.jpg
O que un altre dibuixant (de fet, quasi tots) acabi cada frase amb un somriure. A banda, que sigui Enrique Corominas, un dels noms mediàtics de l’any del vintè aniversari, com a il·lustrador de les portades de Juego de Tronos. Vint anys des d’aquella trobada al poliesportiu de l’Aldosa per la que van passar unes tres-centes persones. “I això continua, sens dubte; vint anys més com a mínim”. És el que va assegurar el cònsol major, David Baró, d’un esdeveniment que va qualificar com “una muntanya d’emocions” a través del temps. Davant d’un atrafegat però molt emocionat Joan Pieras, que enguany va tornar a posar-se al capdavant després del que ell anomena un any sabàtic. Homenatjat amb sorpresa: un pastís d’aniversari. “Cada any té un cartell d’excel·lència, sempre hem comptat amb gent amb molt de ressò”, va recordar Pieras. Enguany, s’ha superat, amb el molt sol·licitat Corominas. “Un home molt desitjat arreu i que tenim aquí”.
Iglesias i ‘Juego de tronos’L’al·ludit, moments abans de la inauguració, feia broma amb el color rosa de les parets sobre les que s’exhibeixen les seves obres. Fa un parell d’anys ja havia estat present, amb Dorian Grey. “Tot un honor, però aquell any no tenia les parets roses, però amb aquest color ja tot és perfecte”, en feia broma. La seva feina actual amb la mediàtica sèrie, “una gozada, molt divertida, perquè l’ofici d’il·lustrador és molt solitari, però ara mateix em sento com una estrella del rock”. I ja seria la bomba, va reconèixer, si Pablo Iglesias en comptes d’anar regalant DVD optés per distribuir llibres. “Bé, tal com està la política no sé si hauria estat un honor o un deshonor”, va dir. Per acabar partint-se de riure. Entre els debutants, Ricardo Muñoz, il·lustrador que precisament va fer les primeres passes d’adolescent a la Massana, sota la protecció de Pieras i Carlos Ezquerra. A la Closeta queda testimoni d’aquells dies (1995) amb un dibuix iniciàtic fet per Muñoz que es representa a si mateix amb els dos mentors. Un record d’aquell que atresora Pieras per treure’l en el moment més oportú. Al costat, una exposició de les obres més recents. Fantasia èpica i alguna portada encara inèdita per a l’última novel·la de la seva dona, l’alemanya Clàudia Bürk. D’un dels més joves a un dels veterans: Daniel Redondo. En arribar, explicava, Pieras li va fer una encaixada tan forta que li va fer mal. Sembla ser, va reconèixer, que l’havia convidat en alguna ocasió, “però jo dec ser un home estrany, perquè em costa això de publicitar-me”. En aquesta ocasió ja no es va fer l’orni i pot comentar en persona els detalls de les seves obres: les vistes sobre una Saragossa medieval a la vora de l’Ebre, per a la qual es va desplaçar des de Sant Sebastià, on viu; els tocats de les protagonistes, basades en els que duien les dones en temps pretèrits al País Basc, per a la sèrie La marca de la bruja. O, a La juventud de Barba Roja, que el va catapultar a l’èxit en el mercat francès, la capacitat per representar mars embogits. Amb ells tres, completen la nòmina dels convidats gent com el madrileny Justo Jimeno (El Quixot), Daniel Torres (amb La casa, crónica de una conquista), Mateo Guerrero (Gloria Victis), Oriol Hernández (La piel del oso) i Ana Oncina (Croqueta y empanadilla). La programació de l’edició es completa amb Dark Retrospective, una mirada enrere sobre l’obra de Victoria Francés a la sala de les Fontetes.