La història dels veïns

De la catedral romànica, és clar, a les restes de petites esglésies com Sant Esteve del Pont, a tocar d’Anserall i que als seus temps, els del romànic, estava vinculada a un nucli de població avui desaparegut i en ple camí ral, aquest catàleg de béns protegits inclou fins a 115 elements. Edificis, elements de façanes dignes de ser conservats i jaciments arqueològics i paleontològics, explica Carles Gascón, l’historiador implicat en el projecte juntament amb els arquitectes Joan Marquet i Marc Vidal. D’esglésies n’hi ha quinze, apunta Gascón. Les importants i reconegudes. Però també algunes de les que el comú dels alturgellencs desconeix pràcticament l’existència, com Sant Esteve de les Cases Roges, situada al peu de la torre Solsona i datada al 1826. Un edifici de propietat privada. I en l’àmbit dels edificis civils, el paller i la quadra de cal Lliberat, a Castellciutat, del 1945. “Són elements molt visibles en la percepció paisatgística i que il·lustren la història de la comarca, quan amb l’evolució de la indústria lletera els pagesos volen plasmar la seva nova posició”. Igualment reflecteix el camí que la capital alturgellenca ha fet en el temps un conjunt com el de les façanes del carrer Sant Ot. “Un estil molt eclèctic de principis del segle XX que va ser el primeríssim eixample de la ciutat”, diu Gascón. I entra una novetat al catàleg: la proposta de protecció integral dels porxos dels carrers Major i Canonges. Als anys trenta, recorda l’historiador, van estar a punt de desaparèixer, quan van començar a circular cotxes i es volia espai per a ells. Es van salvar perquè no va hi haver recursos econòmics per tirar endavant el projecte. Un altre dels capítols amb un cert element de sorpresa és el dedicat a l’heràldica, amb deu escuts inventariats a tot el municipi. De tipologia ben diversa i dels quals se n’ha pogut fer una lectura més acurada que la realitzada fins ara: per exemple en el cas de les petxines de cal Rogé, que no estan vinculades al pelegrinatge, com es podria pensar, sinó que eren l’emblema de la família. Un altre dels elements heràldics d’interès està ben a la vista de tot observador curós: la font del carrer Capdevila, amb la primera representació esculpida de l’escut de la ciutat, realitzada al segle XVII i que és recollit com a Bé Cultural d’Interès Nacional a l’inventari. Amb tant detall per descobrir, es plantejaran algun tipus de ruta guiada? La idea hi és, indica Gascón, i resultaria molt interessant. Però el document, una eina encar­regada per l’ajuntament, encara ha de seguir el curs burocràtic abans de pensar en aplicacions. De moment, està en exposició pública.