La galeria Art Areté debuta amb gravats de Goya
48419.jpg
Explica Isabel Rodríguez Ferrer, diplomada en administració d’empreses i que fa anys que es dedica al negoci familiar, que sempre havia acaronat el somni d’obrir una galeria d’art. Com una apassionada més i simplement pel gust d’envoltar-se d’aquest ambient. Però mai no es va atrevir. El passat setembre, quasi per atzar, va ensopegar amb Blas Gómez Díaz, qui porta una extensa vida professional dedicat al sector, a banda de posseir una important col·lecció privada. Acabat de traslladar-se per residir a Andorra, es va posar mans a l’obra amb aquesta opció d’obrir la sala Art Areté, que inaugurarà el proper dia 21. De la col·lecció de Gómez Díaz es nodreix fonamentalment la mostra inaugural. Una proposta amb llarg recorregut temporal –dels gravats fets al segle XVIII per Goya a l’actualitat de Basquiat, Keith Haring o Blek Le Rat (amb un missatge irònic en les seves obres fetes amb plantilla que el converteix en precursor i influència del molt mediàtic Banksy)–, però amb un fil conductor molt clar: tots ells són autors que han treballat la crítica social. “Comencem amb Goya perquè amb ell s’inicia el moviment de la pintura contemporània”, explica el galerista, qui recorda que Los desastres de la guerra no es van publicar en vida del mestre justament per la gran càrrega de crítica social que hi feia l’artista, qui carregava contra tots: monarquia i francesos, víctimes i botxins, invasors i nadius. “Hi ha un missatge tan actual, es poden fer tants paral·lelismes amb l’actualitat”, reflexiona el col·leccionista. Els gravats –vuitanta– que desplega Art Areté pertanyen a la primera edició, publicada per la Real Academia de San Fernando al 1863. El llibre sencer, puntualitza Gómez Díaz, cosa molt poc usual perquè la major part dels volums es van disgregar venent-se gravat per gravat.
La línia ‘Street art’Goya serveix als galeristes per donar l’inici a una de les línies principals de la galeria, la que se centrarà en l’street art. “Perquè és el més proper als moviments socials que estan actuant arreu del món i que expressa de manera molt directa la situació política, econòmica, les qüestions relacionades amb la immigració”, argumenta el galerista. Als històrics s’afegiran noms actuals com el grafiter català Sixeart (pseudònim del barceloní Sergio Hidalgo Paredes). La idea, explica Rodríguez Ferrer, és portar gent com ell per realitzar accions al país (amb el comú escaldenc ja han contactat). Incloent-hi manifestacions musicals, al voltant del hip hop. De moment són idees. Com la de fer una oferta didàctica, pedagògica, adreçada als centres d’ensenyament. “Volem implicar la gent jove, que vingui i que vegi com es desenvolupa la pintura moderna”, declara Gómez Díaz. “Volem fer pedagogia i que el públic entengui el camí seguit per certs artistes, d’on vénen i on conflueixen, com els va resultar de difícil la seva implicació social, tant com ara”. En paral·lel, el vessant inversor, el que aposta per tres dels noms estrella de qualsevol col·lecció amb ambicions (i també de la inversió especulativa): Miró, Picasso, Dalí. D’aquest últim la galeria depara l’oportunitat de veure Twist en el estudio de Velázquez, obra que protagonitza una sala pròpia tal com va ser en el marc de l’exposició que el Pompidou parisenc va dedicar al geni de Figueres al 2012. Un singular homenatge al pintor de Las Meninas i plantejat precisament com un joc amb aquest llenç del mestre. “Velázquez era el pintor de l’escena, del moviment i la llum, i en aquella tela quan la retina es cansa sembla que les figures adquireixen moviment”, recorda el propietari de l’obra. De Miró, tres peces. Entre elles, una raresa d’aquelles que tornen bojos els col·leccionistes: l’esbós que Miró va fer per a El Segador (o per al cartell Aidez l´Espagne, no està clar) del pavelló de la República a l’Exposició Universal del 1937. Un esbós que durant dècades va estar desaparegut.