Land art amb aire primaveral (o no)

Però es mostra optimista i quasi convençut que podrà sortir-se’n. Previsiblement, amb alguns canvis. El primer dels que estudia respon a una demanda d’Andorra Turisme, un dels principals patrocinadors de l’esdeveniment: els resultaria més interessant que la cita artística tingués lloc a la primavera, època que sol quedar més buida de contingut per oferir al possible visitant. La idea no està tancada, però Moles accepta la possibilitat. “És clar que la següent cita pot semblar molt llunyana, però si pensem canviar-la a la primavera ja estem parlant de només un any per preparar-la”, reflexiona. El temps, doncs, premiaria. Una altra de les possibles novetats que portaria una segona edició seria el potenciament de l’àrea educativa. La Zona Ras, com es va denominar al programa de la biennal, instal·lada al llac d’Engolasters. Casualment, buidat en aquells mesos, pels treballs de Feda, que va oferir un insòlit paisatge per a l’esdeveniment artístic de la passada tardor. Hi van passar al voltant d’un miler d’escolars, que van realitzar activitats diverses, tenint com a base les obres d’art instal·lades per creadors com Jordi Casamajor, entre d’altres. La idea de l’impulsor de la biennal per a la segona edició “seria doblar-ho o triplicar-ho”, atès que l’any passat hi va haver centres escolars que van demanar participar i es van quedar sense plaça. També, i al fil de la polèmica que es va aixecar sobre si la denominació de land art era o no cor­recta per a la trobada, rumia si la trobada mantindrà o no el concepte al nom. De moment, i en la ronda de trobades per fer balanç que està realitzant amb els patrocinadors, es mostra raonablement satisfet amb els resultats obtinguts i optimista respecte de la continuïtat. Una de les raons d’aquest optimisme és la recepció constant de currículums d’artistes d’arreu que es mostren interessats a participar en la propera trobada. “Si el primer cop jo els vaig haver d’anar a buscar, gràcies a la primera edició quasi cada setmana rebo una o dues peticions de creadors interessats a ser-hi programats”, afirma Moles. Així, probablement es plantegi algun tipus d’estratègia de selecció, com la convocatòria d’un concurs, per a la propera edició. “Del que es tracta és d’haver après de la primera per fer-ho millor cada cop”, diu. La possibilitat d’atreure artistes de renom depèn de les possibilitats d’assumir el catxet. “Són gent que vénen dos o tres mesos per executar el projecte”, recorda.