Relat “de dos rombes” sobre Ràdio Nacional

El llibre és de dos rombes”, va advertir l’autor a la concurrència, on “no li he volgut fer la rosca a tot quisqui i qui no m’agrada, també ho dic”. Publicat per Edicions del Diari d’Andorra, recull els inicis de Ràdio Nacional, temps fundacionals del mitjà públic sota la direcció de Manel Sansa, present a l’acte. “Vas cometre la inconsciència de donar-nos feina. No saps quin mal vas fer al país”, li va etzibar l’autor des de l’escenari, que va alternar el seu personal to humorístic amb reflexions més serioses. En termes generals, les dedicades a la professió que practica des d’aquell debut quasi accidental –“Jo abans venia Rotrings”– i que va suposar “un bitllet cap a una nova manera de veure la vida”. Ja en aquells moments, va assegurar des de l’escenari de La Fada Ignorant, “em vaig enamorar de l’ofici”. Ara, es va plànyer recuperant el to irònic, “sóc ministre de propaganda”, en al·lusió a les funcions de cap de comunicació del MoraBanc de bàsquet que exerceix actualment. En aquella Ràdio Nacional dels inicis hi havia temps per a l’humor, però s’hi treballava de valent, va recordar davant de molts dels que el van acompanyar a l’aventura. Mentre, puntejava la intervenció amb algunes gravacions de pífies mítiques en directe. La primera, per il·lustrar una de les anècdotes que figuren al llibre i el que passa quan no se segueix un principi bàsic en la locució radiofònica: abans de començar no beguis gaire Coca-Cola “perquè té vida pròpia”. I sí, allò que el públic va sentir (aleshores, en directe; ahir rescatat dels arxius) va ser un rot. Rotund i sonor. Algun dels moments inoblidables els van protagonitzar professionals que avui han arribat a indrets com la direcció d’RTVA. Xavi Mujal, en la jornada de debut, va incomplir una altra màxima: no arribar corrents i sense alè a l’estudi. I els presents van poder riure ahir a gust de les penalitats d’un ofegat Mujal inexpert. És clar que l’autor va repartir estopa, per llarga que hagués estat la seva amistat i col·laboració: un dels blancs preferents de la nit va ser el també periodista Toni Farrero, prologuista del llibre però que va preferir no actuar com a presentador. Cosa que li va valdre unes quantes puyes. L’error de Carles Matute en funcions de locutor, confonent-se i pronunciant orina en comptes de veïna, també va fer les delícies dels presents. De nou en modus seriós, l’autor va argumentar el perquè d’un llibre com aquest. No cal escriure sols sobre fites com la pujada a l’Everest, també d’històries que no han de quedar en un magatzem. “No vam protagonitzar una metamorfosi social i tots pensàvem que aquella ràdio seria més representativa socialment, però igualment va ser apassionant, nostre, autèntic”. Una aventura, va assegurar, per haver-la viscut.