L’Ambaixador d’Espanya presenta el llibre ‘Búnkeres’

El Centre de Congressos va ser l’escenari, ahir al vespre, de la presentació de Búnkeres, una reflexió entre la poesia i l’assaig sobre un país força tancat i desconegut: Albània. També es pot llegir en clau quasi “de guia de viatges”, va apuntar un dels encarregats de glossar-ne el contingut, Pere Vilanova i Trias. Un país al qual, va dir, “no trobes cap ni peus el primer cop que hi vas” i on, va prosseguir en clau anecdòtica, hi ha un búnquer per cada 2,5 habitants. Construïts en l’etapa dictatorial, sota el règim d’Enver Hoxha, i que després es van “privatitzar” i l’enginy dels albanesos els va reconvertir en galliners, restaurants xinesos, discoteques o fins i tot un centre cultural britànic, batejat Lady Di. Apunts per posar el contrapunt distès a la intervenció de Josep Dallerès, l’altre presentador del text. Un llibre, va dir aquest, que recull la història d’Albània des de després de la Segona Guerra Mundial fins als anys 2000, un llibre “d’històries que es barregen amb la Història en majúscula”. I un text també que porta dins una “reflexió sobre el poder”. En un registre ben diferent, també l’exdocent de l’Escola d’art d’Andor­ra la Vella Natàlia Senmartí dóna a conèixer títol, en el seu cas, la segona novel·la, Jai-Vita (editorial Good Books), una peripècia ambientada a la Palestina sota el poder romà. Una època de la història per la qual l’autora es confessa fascinada, començant per l’estètica de la qual han deixat tants testimonis rere seu, “i que ens demostra que tenien una manera de ser liberal, oberta, que vivien sense tants prejudicis”. El personatge, un jove tribú que viatja a Palestina per posar-se a les ordres de Ponç Pilat. En aquell moment en què Jesús i els seus deixebles predicaven al poble jueu. “És una figura de fons, però em fascinava submergir-me en el que va provocar a la societat del moment”. Gayo Decio Valerio, el protagonista, arriba a una societat on la violència és present a l’ambient i tot plegat suposa per a ell un viatge iniciàtic. La trama, fictícia, “però la tasca de documentació quan es vol fer quelcom seriós ha de ser intensa”.