Nit de records i lloances a mossèn Ramon

Abans fins i tot de beneir l’acte de presentació del seu llibre tot eren elogis –en aquest cas d’assistents anònims enmig de moltes personalitats– per a qui ha estat mossèn de Canillo durant el darrer mig segle. Malgrat que “sempre vol passar desapercebut però mai hi passa”, etzibava el canillenc i ministre Jordi Alcobé, Ramon Rossell exhibia cofoi el seu llibre als fotògrafs mentre el vestíbul del Consell General s’anava omplint fins deixar gent dempeus. 500 persones s’hi van aplegar, va anunciar Alcobé, mentre la subsíndica, Mònica Bonell, assegurava que només tres actes havien aconseguit omplir la sala. Passava l’hora d’inici de l’acte i el més calent era a l’aigüera: salutacions i felicitacions mentre les cadires buides anaven desapareixent.?Jaume Sisa i el seu Qualsevol nit pot sortir el sol van fer asseure els assistents i va començar un repertori de lloances cap al capellà que ara publica 50 anys de tu a tu des de Canillo, una selecció de 300 articles –del miler llarg que ha publicat Rossell durant aquestes dècades– a cura d’Amàlia Prat, que ahir va defensar l’obra com “un emblema de la lluita per un món més lliure”. “És molt difícil parlar d’una persona estimada”, confessava Alcobé –batejat i casat per mossèn Ramon–, però malgrat l’autolimitació va il·lustrar prou bé fins a quin punt aquest capellà que va arribar el 1966 a Canillo es va posar les famílies a la butxaca. “Aquest és dels pocs actes en què ningú de nosaltres hi és per compromís”, va manifestar, mentre afegia que “tots hi som per compromís i afecte cap a un mossèn que ha marcat tres generacions de canillencs i andorrans”. En donava fe Bonell, que definia el capellà “com una persona propera amb qui hem crescut”, que “ha sabut entrar a totes les cases de Canillo” i “ha arribat a ser un més de la família”. I un altre exemple gràfic: “És una persona molt estimada a Canillo i a Andorra, tal com ho demostren tots els que desborden aquesta sala.” No era ni una missa ni unes colònies d’AINA, però no mancava el cançoner: a més de Sisa, Fent camí, dels Esquirols o Pol petit, de n’Gai n’Gai. Mossèn Ramon recordava la infantesa dels canillencs que ahir l’acompanyaven: a més de Bonell i Alcobé, el ministre Francesc Camp, el qual afirmava que “la història del dar­rer mig segle no es pot escriure sense tenir en compte la petjada que ha deixat mossèn Ramon”. Brigitte Marsol, filla de Sícoris, un dels “pioners a Andorra en el periodisme” amb Informacions, també va acompanyar Rossell durant una vetllada que es va convertir en un panegíric. Ho va resumir Mònica Bonell entre rialles: “Sou el Messi dels capellans.”