El cuquet d’experimentar

Divendres vinent, 29 d’abril, a les nou del vespre, aquesta particular banda formada per deu músics arribats de formació i trajectòries tan diferents pujaran a l’escenari de l’Auditori Nacional, a Ordino, en el marc del cicle que organitza el ministeri de Cultura per a aquest recinte. L’objecte, interpretar en directe els temes dels dos discos més recents de Riba, We were trapped in the Dream of a Dog, del 2014, i Tales from Behind the Mirror, publicat l’any passat. Dos treballs enregistrats, i interpretats en directe fins ara, per la ja per se peculiar formació que va reunir: ell al baix, el violí de Berta Subietas, la viola de Sílvia Garcia i Joaquim Boquet al violoncel. A l’Auditori ordinenc la formació es multiplica, en nombre i peculiaritat, perquè hi haurà músics de l’ONCA i tres dels integrants de la banda de hard metal andorrana Persefone. “Penso que demostrarem que independentment dels orígens acadèmics i la trajectòria professional de cadascun tots compartim les mateixes ganes i necessitat d’estar en un escenari”, argumenta el baixista. A banda, “tothom està prou obert, disposat a provar coses noves, trobar-se i compartir”, hi afegeix. Al concert, l’habitual trio que l’acompanya es convertirà en sextet, amb músics de l’ONCA: Jordi i Daniel Claret tocaran el violoncel; Sílvia García i Laia Capdevila, les violes, i Elias Porter i Berta Subietas (l’única que no pertany a l’orquestra nacional) al violí. Compartiran escenari amb la bateria de Sergi Verdeguer, la guitarra de Carlos Lozano i Miguel Espinosa als teclats i el piano. Tots tres integrants de Persefone “És la novetat de la formació, perquè normalment aquesta part la portem en format electrònic samplejat, i aquí passa a ser en acústic”, explica Riba. Músics ben diferents, però “aconseguir lligar-los a tots complicat no és quan la proposta els sembla interessant”, considera l’impulsor del projecte. El punt de trobada, explica, “ha estat la mateixa música, les composicions, que han estat arranjades de nou per a aquest dia”. Després s’han hagut d’adaptar a tocar els uns amb els altres: els de Persefone, “a tocar més fluix i depurar per cenyir-se al tipus de música”. Per als clàssics “ja no és tanta la novetat, perquè en realitat estan habituats a tocar en molt diferents formats i a fer barreges amb altres estils”. Tots, diu, han hagut de trobar el seu punt dins de la formació.