Documents històrics per celebrar 30 anys

L‘original del Politar Andorrà d’Antoni Puig del 1764. El primer mapa on apareix representat el territori andorrà, datat del 1777. Els primers retrats i targetes de visita que les famílies adinerades del país es van fer amb daguerreotip a principis del segle XIX, les més antigues que existeixen. Són alguns documents que normalment estan exclosos al públic general i que ahir es van exposar a l’Arxiu Nacional coincidint que ara fa 30 anys que els serveis culturals del Govern es van instal·lar a l’edifici Prada Casadet. Més enllà d’exposicions o visites guiades puntuals, era el primer cop que l’Arxiu obria portes per mostrar a tot aquell que hi estigués interessat alguns dels documents que conserva en el seu dipòsit –alguns dels quals consultables a la pàgina web–. Des del manuscrit més antic que hi ha, escrit en llatí, l’acta de consagració de Sant Cerni de Nàgol de l’any 1055, fins a un facsímil del primer pariatge, del 1278. També el Còdex Miscel·lani amb documents del Consell General dels segles XIII i XV on s’hi pot trobar, per exemple, un fragment de la traducció catalana del Tristany en prosa o una versió incompleta de la Doctrina pueril de Ramon Llull, un text de contingut catequètic i doctrinal escrit a Mallorca entre els anys 1274 i 1276. “M’interessava veure aquest tipus de documents perquè normalment no en tenia l’oportunitat”, comentava Eva Calero, una de les poques persones que ahir es va acostar fins a la sala de consultes de l’Arxiu Nacional per, va dir, “palpar la història d’Andorra”. Tot i que van ser molt pocs els ciutadans que van interessar-se per la mostra, la cap de l’Àrea d’Arxius i Gestió de Documents, Susanna Vela, va destacar que es tracta d’“uns documents que no solen sortir del dipòsit i normalment no es veuen” i va afirmar que “vam creure interessant mostrar-los als ciutadans avui que és un dia especial”. Per celebrar l’efemèride, l’Arxiu, juntament amb la biblioteca pública, van organitzar una festa que va aplegar ahir al vespre al pati de l’edifici treballadors i extreballadors dels serveis culturals del Govern. A més de l’Arxiu i la biblioteca, el departament de Patrimoni Cultural, el Servei de Política Lingüística o el Centre de Trobades Pirinenques. Durant l’acte es van poder veure imatges de les darreres tres dècades.