Una nit a Tolosa, una viatgera

El volum, editat en motiu del 77è aniversari de l’empresa que va fundar, aplega testimonis de la protagonista (inicialment recollits per Dolors Comas i Joan Josep Pujadas al llibre El segle XX. La modernització d’Andorra) amb d’altres recopilats per Imma Zamora, documents dels arxius familiars i empresarials, tot plegat contextualitzat històricament per Francesc Rodríguez i Montserrat Ronchera. El relat, dèiem, comença en els durs moments en què Espanya sortia d’una guerra mentre Europa s’endinsava en una altra. A Andorra, una jove de disset anys aprenia a fer de perruquera per evitar seguir les germanes a l’emigració i poder continuar un temps més amb la formació escolar. Després, algú li deixaria els cèntims per instal·lar una minúscula perruqueria. Els primers articles els havia d’anar a comprar a Tolosa. Un viatge complicat. “Inclús algunes vegades des de Canillo fins a l’Hospitalet a peu, a l’hivern”, resant parenostres i amb una maleteta lligada a l’esquena. Després, va relatar en l’esmentada conversa amb els historiadors aquí recollida, arribaven a Tolosa a mitjanit i sovint no trobava habitació per dormir –”era just abans de la guerra i hi havia molts refugiats espanyols”–, així que havia d’acomodar-se en un incòmode banc de l’estació. Al passeig de Tolosa comprava allò que li permetien “els cèntims que tenia”. Després, a poc a poc, va pensar a portar algunes coses que podria vendre’s a Espanya: “Sabia que si no els venia a Andorra, hi havia uns nois refugiats que feien el trajecte fins a Espanya per la muntanya. Els coneixia perquè eren joves com jo”. I així, “molt a poc a poc” va obrir la perfumeria. “Mai he fet més que el que tenia possibilitats”. Després començarien els temps de bonança, els del Duralex i el niló, l’esmalt d’ungles Glazo i les pólvores Puff. I amb ells, de les oportunitats laborals i el creixement de l’empresa, de la recerca de proveïdors a París i Nova York; en aquests cas, els productes d’una altra pionera, Estée Lauder. El llibre recorre les dècades de creixement, inclosa l’expansió a Espanya i l’obertura del Museu del Perfum. Però no defuig el moment més negre de la seva història: l’accident provocat per un camió sense frens que es va encastar contra la perfumeria del Monsa. “Quan el camió va entrar a la perfumeria hi havia dues clientes assegudes davant l’aparador (...) i una de les dues va morir a l’acte”, diu un testimoni.