El món en 1.223 Bíblies
48973.jpg
En realitat, a Roquet la idea ja li voltava pel cap feia cert temps. Però aquell dia de novembre del 1995, al poblat situat enmig d’una zona inhòspita, li va explicar al pare Franco Moretti i aquest li va plantar a les mans el primer exemplar: una bíblia en turkana, llengua pròpia d’aquella zona “i que jo ni m’hauria imaginat que existia”, recorda el col·leccionista. A banda, el pare italià li va aconsellar que, de camí cap a casa, es passés per Nairobi, per la Bible Society. Així ho va fer. I al primer volum regalat, ja s’hi va afegir una dotzena més. “El problema va ser nostre per encabir-ho a les maletes”, rememora. I perquè cap agent amb massa zel no hi posés cap problema a l’aeroport. Aquest va ser el germen d’un fons que es va estendre fins arribar als exactament 1.223 exemplars de la Bíblia, recopilats arreu del món i en 1.135 llengües diferents. Una col·lecció que acaba de donar a l’arxiprestat i que a partir del 8 de setembre conformarà una exposició permanent a la basílica santuari de Meritxell. La col·lecció aquests dies desocupa les lleixes de la seva biblioteca i ocupa caixes i caixes per ser traslladada a la nova ubicació, després de ser catalogada per tècnics del ministeri de Cultura. Hi ha exemplars traduïts a llengües inimaginables per al profà i el no gaire viatjat. Com el carelià, un idioma d’origen finès que es parla en comunitats de la zona àrtica a cavall entre Finlàndia i Rússia.
D’Armènia a SibèriaHi ha Bíblies en armeni i en 64 llengües de les repúbliques exsoviètiques, com la que parlen comunitats que viuen a la vora dels rius de la península de Kamtxatka, a Sibèria. També Austràlia és un bon planter de llengües ignotes, les parlades pels pobles aborígens: en ocasions a penes queden tres o quatre centenars de parlants i sovint l’únic text escrit mai editat en aquestes llengües són les Escriptures. També hi ha exemples de més a prop de casa. Al costat de les llengües oficials de la Península, rareses com la que està esperant per sumar-la al fons, en fala, especificitat d’una zona ben concreta en punts limítrofs de Portugal amb la vall de Xàlima, a Càceres, una llengua de procedència galaicoportuguesa. I n’hi ha en valencià. En català balear. I en tres variants de basc. La col·lecció també arreplega altres tipus de curiositats. Com la Bíblia en esperanto, aquella llengua creada per l’idealisme del polonès Zamenhof amb la vana esperança de posar tothom d’acord fent-los parlar un sol idioma. O la transcripció en braille, que necessita 23 volums per al Nou Testament. O un exemplar en manga japonès. O en xinès mandarí però, en comptes d’escrita, enregistrada en múltiples cintes de casset. En alguns casos es van integrar com a regals. Roquet recorda l’exemplar publicat en milanès amb què el va obsequiar un amic que és abat en un monestir cistercenc. D’altres, òbviament, els ha comprat. Dels més recents, el publicat en manx, que és la llengua pròpia de l’Illa de Man, entre Gran Bretanya i Irlanda, i que a penes coneixen dues-centes persones. “Al principi era tot molt fàcil perquè, és clar, gairebé no en tenia i tot era nou, però ja es complica molt, ara ja he de buscar llengües molt específiques.”
Un procés de molts anysPer trobar-les es deixa guiar per la guia Ethnologue. The Languages of the World. La Bíblia, mai més ben dit, en catalogació de llengües. I per la Bible Society, entitat protestant, “especialment l’americana, que són els més actius”, i que són els responsables de bona part d’aquestes traduccions tan dificultoses. Traduccions que fa anys podien allargar-se més de dues dècades; actualment, gràcies a les noves tecnologies, el procés es redueix a vuit anys. En el transcurs dels últims vint anys, Roquet ha tingut oportunitat de conèixer algunes de les persones que s’hi han dedicat. Gent sovint impel·lida per un ànim missioner. De vegades, matrimonis, que han d’instal·lar-se a la zona on es parla la llengua que volen recollir; en molts casos llengües que han estat purament orals, sense cap text escrit en què basar-se. Apresa la llengua, encara els queda un llarg camí per traslladar-hi els textos sagrats. Hi ha col·leccions similars al món, explica, “sobretot als Estats Units, que hi ha de tot, però cap a Europa exposada públicament”.