El pagament dels drets d’autor es podria retardar
Els cònsols admeten que han d’intentar arribar a un acord negociat amb l’Sdadv sobre les tarifes
El cònsol major de Canillo, Josep Mandicó, va actuar com a portaveu un cop acabada la reunió demanada pels cònsols amb responsables del Govern al voltant de l’aplicació de les tarifes pels drets d’autor. D’entrada, demanaven que l’executiu revisi la Llei que empara la Societat de Drets d’Autor i Drets Veïns (Sdadv) i, segon, que s’apliqui una moratòria perquè l’entitat no comenci a aplicar les tarifes a partir del juliol, i menys retroactivament. Aquesta part, la de la moratòria, és la que el ministre Francesc Camp es va comprometre a estudiar. La revisió de la llei els cònsols van acceptar que ja era un altre tema, perquè ja és un text en vigor. El que va quedar clar també a la trobada és que és necessari encetar una negociació amb l’Sdadv, perquè les tarifes aprovades són una “exageració”, segons Mandicó. Una exageració del set per cent del cost d’un espectacle, el que, va puntualitzar el cònsol major massanenc, David Baró, podria moure’s entre setanta i vuitanta mil euros. “I això segur que no es pagarà perquè és impensable. Què hauríem de fer? Rebaixar en aquesta quantitat el pressupost de cultura?”, va argumentar Baró. Més encara, no es tracta només de la quantitat, sinó que sigui fàcilment aplicable, “que no ens acabi costant més fer la gestió, i a ells també, cosa que repercutiria encara en un encariment”. I va esmentar com a exemple el cas de festes majors, amb activitats gratuïtes i que en certs casos organitzen comissions integrades pel jovent: “Si els demanem que facin aquesta gestió tothom plegarà”. No és que es neguin a pagar drets d’autor, va aclarir Baró, sinó que siguin tarifats en la seva justa mesura i amb una “gestió superfàcil”, com un forfet, una quantitat fixa l’any.
2,8 per cent dels ingressosL’altre front que se li obre a l’Sdadv és el de les emissores de ràdio privades, unides en una plataforma, la URPA, des d’on Marisol Fuentes torna a qualificar les tarifes demanades per l’Sdadv com a “inassumibles”: un 2,8% dels ingressos d’explotació mensuals per a emissores on la música és el principal component de la programació. El 2% si no ho és. A banda de l’import, el procediment els genera dubtes. Per començar, que l’Sdadv pretengui iniciar una negociació a partir d’una graella tarifària ja elaborada, “un paquet ja tancat”, recorda Fuentes. Per continuar, que es pretengui cobrar a partir unes dades –la facturació– que no són públiques. I en tercer lloc “no veiem lògic que es demanin unes tarifes a mig exercici, uns diners que no estan pressupostats”. Així que abans de negociar res “ens estem informant”.