Meritxell Duró prepara un espectacle amb La Cubana

A hores d’ara, l’actriu laurediana ja s’ha convertit en un dels integrants més veterans de l’emblemàtica companyia, creada al 1980 i una de les més prestigioses en l’àmbit de la comèdia, on van debutar gent com Santi Millán o Jose Corbacho. Duró s’hi va incorporar al 2002, per a l’espectacle Mamá, quiero ser famoso, estrenat l’any següent i que es va mantenir en cartell fins al 2006. Després va participar en Cómeme el coco, negro, que van representar entre el 2006 i el 2009 i després d’una estada amb Dagoll Dagom va tornar a incorporar-se al col·lectiu fundat per Vicky Plana i Jordi Milán per Campanadas de boda, que es va representar entre el 2012 i el 2014. Amb aquesta trajectòria, assegura la intèrpret andorrana, “ja et pots sentir com a casa, ja coneixes el llenguatge de La Cubana, la seva manera de treballar tan ràpida, i pots fer-hi aportacions personals”. Sense por, no obstant això, a acomodar-se massa: “I ara, no és possible perquè jo sóc una dona molt inquieta”. Així, amb aquesta inquietud, lògic és que pujar a l’escenari per interpretar un musical –“esto sí que es un notición, tota una novetat per a la Cubana”, recalca– no sols no li suposi cap problema sinó que ho espera encantada. Fa una bona dècada que es prepara per donar el do de pit si cal “i amb la formació sé que he guanyat molt i molt”. S’està estudiant el llibret i les partitures per preparar una obra on s’enfrontaran a pràcticament qualsevol estil musical, del foxtrot al tango. “Molt de ritme, molta energia i una estètica preciosa, molt innovadora”, promet. On ella es troba d’allò més confortable cantant. “L’única cosa és que t’has de cuidar molt més que mai”. Als assaigs, iniciats a les instal·lacions de la companyia a l’Hospitalet de Llobregat, s’incorporarà al mes de juliol. L’obra té ja data d’estrena: el 29 de setembre, al teatre Coliseum, l’antic cinema de la Gran Via barcelonina que la companyia va reconvertir en espai escènic i que va estrenar amb Cómeme el coco, negro, en la versió estrenada al 2007, ja amb Duró formant part de l’elenc. És cert que la música sempre ha estat un component essencial dels espectacles de la casa, però eren números intercalats en el desenvolupament de l’acció, “mai la música no feia avançar la trama, com passarà aquí”, explica. L’espectacle està basat en l’obra homònima escrita per Santiago Rusiñol al 1917, un sainet en un acte que la troupe catalana òbviament “converteix en una altra cosa, li dóna la volta i acaba sent ben diferent, però tot plegat és una sorpresa, no ho puc avançar”, s’excusa l’actriu. Un grup de quinze actors que han passat per les files de La Cubana en les diferents èpoques s’encarreguen de donar vida als diferents personatges que pul·lulen per la trama, adaptada per Milán i amb música de Joan Vives.