Els Thyssen aporten 49.000 euros a la fundació i el Govern, 51.000 més
L’últim BOPA recull el crèdit extraordinari aprovat pel Consell General per fer front al 51 per cent que pertoca al ministeri aportar al capital inicial
49137.jpg
La quantitat completa els 51.000 euros que ha d’aportar el ministeri de Cultura, la part majoritària dels 100.000 euros de capital inicial mínim que estableix la llei per a la constitució d’una fundació de caràcter públic i que, com és el cas, ha de procedir dels òrgans de l’Estat. Precisament el BOPA recollia en l’últim número la llei aprovada el passat 14 d’abril pel Consell General de crèdit extraordinari per fer front a aquesta aportació inicial del ministeri a la Fundació Museu Andorra, una quantitat que no estava recollida en els pressupostos generals i que s’havia aportat, en el moment d’atorgar l’escriptura pública fundacional, el passat 3 de desembre, per la via de l’avenç de fons. La fundació, segons els estatuts, ha d’estar presidida per qui ocupi la cartera de Cultura (actualment, Olga Gelabert). I té a la baronessa Carmen Thyssen com a vicepresidenta vitalícia, com a vitalícia és la presència de Borja Thyssen al patronat. La composició es completa amb el ministre de Turisme (Francesc Camp), qui ocupi el càrrec de director de Promoció Cultural (Montserrat Planelles) i l’administrador de la família Thyssen, Jordi Macià. Un patronat que ja va celebrar la primera de les reunions anuals establertes. La propera tindrà lloc al mes de juny. A banda, la fundació té un gerent econòmic, Pep Farràs (que també ho és de l’ONCA i l’Escena Nacional), i un director artístic, Guillermo Cervera. Serà la fundació qui n’aporti els sous. Al marge d’aquesta quantitat, el Govern ja va contemplar als pressupostos per a aquest exercici 250.000 euros destinats al condicionament dels espais destinats a exposar les obres de la col·lecció Carmen Thyssen de què es nodrirà el museu. Uns treballs que començaran un cop acabada la reforma de l’antic establiment hoteler, que esdevindrà un edifici d’habitatges, a banda dels baixos, on s’ubicarà l’espai cultural. Aleshores es podrà iniciar l’adaptació del lloc a l’ús expositiu, amb construcció de dobles parets, climatització, il·luminació, espai per a control de la seguretat, botiga i taller educatiu, una zona en què la propietària de la col·lecció d’art va posar l’èmfasi, batejat com a EducaThyssen.
OBERT EL CONCURS PER TRIAR REPRESENTANTS A LA BIENNAL
Cultura obre el termini per presentar candidatures als artistes que vulguin participar en la propera Biennal d’art de Venècia, al 2017. Un procés que en aquesta edició –serà la quarta amb presència andorrana– canvia el modus operandi: la selecció queda lligada a l’ocupació dels tallers que gestiona Govern a la Massana. Els interessats a prendre-hi part tenen temps fins a les 14.30 hores del proper dia 17 de juny, segons publica l’últim BOPA. El procediment de triatge orquestrat en aquesta ocasió pel ministeri ha despertat força dubtes entre el col·lectiu artístic del país, amb aquest lligam amb els espais de creació a la Massana, uns tallers que habitualment se cedien a joves artistes que no disposen de locals propis on treballar i que trobaven així facilitats per tirar endavant els seus projectes creatius sense la càrrega d’haver-se de sufragar el lloguer de les instal·lacions. Una activitat que, no obstant això, sembla haver quedat bastant abandonada en els últims temps: ni es va facilitar cap informació des de Cultura sobre els últims usuaris ni, com solia ser habitual, se’ls ha donat fins ara l’oportunitat de presentar públicament els seus treballs. Des del col·lectiu La Xarranca, recentment recuperat, mostren estranyesa per aquesta nova fórmula. Per començar, es pregunten què passa amb creadors ja consolidats i que sí que disposen d’espais propis on treballar, que no voldrien traslladar-se als seus tallers però sí optar a participar en la Biennal. Al temps, qüestionen si no suposa canviar el contingut i funció original dels tallers, de suport a artistes novells.