L’ICOM qüestiona la ubicació a Santa Coloma prevista per als frescos
Des de l’organisme apunten que seria l’ocasió ideal per articular el museu nacional
49161.jpg
“Pensem que el lloc ideal per als frescos seria un museu nacional” i que “no té sentit seguir multiplicant microespais museístics que finalment es queden una mica penjats”. Una opinió que sobre la marxa –en la presentació dels actes del Dia internacional dels museus, dimecres vinent– va ratificar un altre membre de l’entitat, l’arqueòleg Abel Fortó: “Un visitant que vulgui fer-se una idea de la història del país no té un espai unificat que li ofereixi una visió clara, amb un fil conductor.” La presidenta del comitè andorrà de l’ICOM –ONG afiliada a la Unesco i creada per donar suport als professionals dels museus i als equipaments mateixos– va concordar amb la visió no fa gaire expressada per la ministra de Cultura, Olga Gelabert, en el sentit que la xarxa de museus nacionals requereix una revisió, relectura o modernització.”És cert que ja tenen uns anys i no sé si n’hi ha un excés ara mateix, però serà així si se segueixen obrint micromuseus molt específics”.
Vincular la xarxaEn aquest sentit, va reiterar, “estem més a favor de crear un museu nacional amb què es vinculi la resta de la xarxa ja existent i on s’encabeixin els frescos de Santa Coloma”, que ara per ara dormen a les dependències de Patrimoni, a Aixovall, després que s’iniciés l’enderroc de l’antiga caserna de bombers, on estaven des del 2007, quan els va comprar l’Estat. López va recordar de pas que abans de prendre la decisió sobre el destí –definitiu, és d’esperar– dels murals el ministeri no hagi demanat el parer de l’ICOM. Si més no, com a entitat, fet que “ens hauria agradat i els vam oferir la nostra col·laboració”, va insistir. Sí que va puntualitzar que probablement alguns dels professionals que en formen part (des de responsables de museus fins a guies culturals i arquitectes, per exemple) hagin estat consultats a títol individual. Pel que fa al Dia dels museus, comportarà un seguit d’activitats, entre les quals propostes ja habituals, com ara l’obertura de franc dels equipaments els dies 18, 21 i 22. També hi haurà actuacions: l’Esbart Laurèdia al Museu del Tabac i Akiba Jonze a la Casa Rull. I visites nocturnes al camí hidroelèctric d’Engolasters.
REPORTATGE
8.000 anys d’ocupació
Més de 1.500 estructures han documentat els arqueòlegs a la vall del Madriu-Perafita-Claror, restes que testimonien l’ocupació i els usos a la zona des del mesolític, és a dir, més de 6.000 anys abans de l’era cristiana. Una zona que l’home ha explotat al llarg dels segles –amb un moment àlgid al segle XIX– i fruit d’aquest ús continuat ha anat modificant el paisatge. Justament per això és paisatge cultural protegit per la Unesco i justament per això centrarà bona part de les activitats del Dia dels museus enguany, que arrencaran amb una conferència de l’arqueòleg Abel Fortó, del departament de Patrimoni Cultural, on explicarà com s’ha configurat la vall que actualment coneixem. La xerrada, el dia 18, a les set de la tarda a la sala Àgora del comú d’Andorra la Vella. Fortó, que ahir va avançar detalls com la quantitat de restes documentades a les diferents campanyes d’excavació –realitzades pel seu departament o per entitats com l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC)– o que les restes dels primers usos de la vall es concentren a les cotes més altes, on els homes del moment, societats caçadores-recol·lectores, cercaven les preses de la mida més gran. Tot i que, va puntualitzar, és més difícil conèixer quin ús feien aleshores de les terres del fons de la vall: molt més habitades en la història i molt modificades amb el pas del temps, no s’hi han conservat testimonis físics. Durant el neolític, l’agricultura prendria un gran protagonisme. I després es produeix un buit en el coneixement de què i qui hi havia a la vall fins al període romà. Més endavant vindria l’etapa de les fargues, ja al segle XVIII, i el moment de màxima explotació dels recursos de la vall, al segle XIX. Seran algunes de les línies que completarà en la xerrada de dimecres. Per completar el coneixement de la vall, el programa d’actes proposa una sortida, dissabte 28, guiada per l’historiador David Mas i dos guies del comú escaldenc, Eduard Boldú i Toni Feliu, organitzada en col·laboració amb el Cenma.