Entitats
L'ENA es renova (però no gaire)
L'ENA es renova (però no gaire)
Mònica Vega, fundadora de la companyia Líquid Dansa, i els actors, directors i professors Alfons Casal i Joan Hernández assumeixen la direcció artística de l’Escena Nacional d’Andorra (ENA), prenent el relleu d’Irina Robles, Lis Caubet i Roger Casamajor. Nou equip que marca una línia de continuïtat respecte de l’anterior, com queda plasmat en el cartell que presenten de cara a la tardor vinent: sis espectacles molt semblants als que s’han presentat al llarg de les últimes edicions, amb novetats subtils, com el de dansa vertical. Per cert, va puntualitzar Hernández, que cap de les companyies i agrupacions teatrals que funcionen al país no va presentar projecte per ser avaluat i inclòs a la programació. “Sovint tenen altres objectius, com gaudir del procés de muntar una obra i presentar-la a la parròquia”, va recordar, “però igualment els convido a participar en la propera convocatòria”.
L’entitat funcionarà aquest any amb un pressupost que voreja els 70.000 euros, aportats pels tres patrons de la Fundació ENA: 30.000 pel Govern; 10.000 per la Fundació Crèdit Andorrà i 10.000 més pel comú de la Massana; la resta procedeix d’un romanent de fons, va explicar la ministra de Cultura, Olga Gelabert.
Un “projecte de país
La “nova ENA intentarà fer créixer el projecte i convertir-lo en un projecte de país”, va destacar Gelabert. Per començar, s’hi va adherir el comú de Sant Julià de Lòria, que assumeix la producció dels espectacles amb la cap del departament de Cultura, Laura Roigé, i tots els tècnics. Un primer pas. La resta de parròquies tenen “les portes obertes” tot i que, va admetre, tampoc és que s’hagi fet cap pas concret per mirar d’integrar-los, va reconèixer. El fet és que estaria bé, va puntualitzar aquí Casal, “deixar enrere consideracions de tipus politicoeconòmiques que sovint xoquen amb els interessos culturals”, perquè aquest projecte de país arribés a prendre forma. Amb tot, “seguirem intentant sortir del país, perquè creiem en els projectes que hem triat”, va assegurar Vega, amb les regnes a la mà. D’altra banda, va confiar, que a la llarga esdevingués companyia nacional de teatre “seria interessant, però a poc a poc”.
Entre els objectius de futur, va afegir-hi Gelabert, “internacionalitzar” les produccions. Un repte, d’altra banda, eternament pendent. Per assolir-lo, s’han fet intents com el de formar part de la Xarxa Alcover, que aplega entitats públiques i escenaris dels països de parla catalana. Una associació que no ha estat molt fructífera: només un espectacle, Obaga, de Torb Teatre, va aconseguir saltar a escenaris de fora del Principat gràcies a la xarxa. Amb aquests resultats minsos el ministeri es planteja abandonar, va admetre Gelabert, i deixar d’abonar els 3.000 euros que suposa. “Però ens han recomanat que aguantem un parell d’anys més”.
Robles, ja com a exdirectora artística, va comparèixer per valorar la seva etapa, que va deixar per raons “purament personals”, és a dir, per “enfocar totes les energies cap a la meva escola de teatre”. Dels seus dos anys i mig al capdavant de l’ENA van posar en marxa tretze projectes teatrals, “i pels pressupostos amb què vam comptar van estar força bé, ens en sentim orgullosos”.