Patrimoni
La primera Andorra en color
La primera Andorra en color
És la descomposició química, un “color tan castigat”, com expressa Isidre Escorihuela, el que confereix a les imatges de Francesc Pantebre Arqués (1906-1999) un punt nostàlgic, la idea d’una Andorra de postal vintage. Un material amb què el responsable dels fons fotogràfics de l’Arxiu Nacional es mostra encantat d’haver treballat per confeccionar el catàleg digital que des d’aquesta setmana és accessible a la web de l’ANA. Una selecció d’imatges d’entre els més de dos mil negatius que conté el fons (amb fotografies preses entre el 1933 i el 1969) per exposar com l’Andorra de la dècada dels seixanta va deixar enrere el país eminentment rural per experimentar un radical canvi econòmic i social.
De les particularitats d’aquestes imatges, la més important és el color: va ser Pantebre el primer a començar a provar les seves possibilitats. “Probablement perquè la finalitat era fer postals”, estima Escorihuela. I les diapositives, al llarg del temps, han anat assolint aquesta tonalitat no perquè hagin estat voluntàriament manipulades, sinó perquè la pel·lícula Kodak s’ha mostrat així d’inestable amb el pas del temps. Amb l’inici de l’enlairament econòmic, l’objectiu del fotògraf també s’allunya del costumisme que havia estat molt present a les col·leccions que va realitzar durant les dècades precedents.
El catàleg està muntat com un recorregut geogràfic, explica Escorihuela. Una primera ruta recorre el país des de la frontera sud fins al Pas de la Casa, encara aquella minúscula població on, no obstant això, ja començaven a donar-se cita els esquiadors. “I podem comprovar que entre els quaranta i els seixanta el poble amb prou feina havia crescut”, puntualitza Escorihuela. El segon traçat visual comença al pont de la Rotonda i puja cap a les valls del nord. “Un viatge visual per veure com va canviant el paisatge en una societat ja abocada al turisme”, recorda el responsable dels fons.
Entre les imatges que destaca Escorihuela n’hi ha una amb les vagonetes de FEDA a Engolasters. N’hi ha d’altres, però totes en blanc i negre i aquesta, en color, assoleix un to més vívid i realista.