Asimo i la tecnoescèptica

Casino –“artista plàstica i sonora”, puntualitza– fa temps que desenvolupa els seus projectes artístics en el terreny de la música experimental. Un camp fonamentalment dominat encara pels homes. Per això quan es va plantejar participar al projecte impulsat per Laboratori 376 Una altra mirada és possible, que cerca estereotips de gènere als museus del país, va mirar cap al Museu de l’Electricitat-MW. I per a l’equipament va crear Domèstica, obra resultant de moltes de les línies de pensament i recerca artística que ha dut a terme durant anys, un projecte que comença buscant estereotips i desemboca en una exposició de tecnoescepticisme.

D’entrada, l’electricitat no sembla que hagi de reflectir cap diferenciació per a homes i dones, “l’enllumenat públic ens serveix a tots igual”. De la mateixa manera que no té gènere l’energia que es fa servir a la indústria o el comerç. És en arribar a les llars, en l’ús domèstic, on les coses canvien: hi ha els electrodomèstics de línia blanca, femenins, i els de línia marró (televisor o equip de música), que podrien tenir un caràcter més marcadament masculí. Més encara: els electrodomèstics de cuina s’han convertit en un parany en l’evolució de la igualtat, “perquè semblen facilitar la feina a les dones, donar-los més temps lliure, que paradoxalment acaben invertint en els altres”, considera Casino. “Plataformes misògines, com la televisió”, puntualitza, on s’aposta per continguts més “marujiles, en comptes de continguts crítics i intel·ligents”.

Discurs ampliat

Però a partir d’aquí el discurs (plasmat en l’obra pictòrica instal·lada al museu encampadà) se li desborda. “La tecnoaddicció afecta tothom, i és una tragèdia perquè no fem bon ús d’uns mitjans que podrien fer-nos un servei meravellós”, assegura. Com a exemple d’ús perniciós, el bullying escolar. I més problemes, dels que no tothom és del tot conscient: l’ús (i abús) que companyies d’Internet fan de la ingent quantitat de dades que recapten sobre l’usuari sense que ni se n’adoni, simplement pel fet de navegar per la xarxa. Per molt que l’usuari ignori la seva existència, “és un ull que mai no t’ignora a tu, que està sempre mirant-te. Simplement la teva manera de navegar ja els serveix per lucrar-se”. I recorda com són de foscos i complicats els termes del contracte que suposadament tots acceptem voluntàriament en començar a fer ús d’alguns serveis a la xarxa. Començant per plataformes com Facebook o Google.

Tot això, insisteix, es produeix sense cap control jurídic, “perquè la tecnologia es desenvolupa molt més ràpidament que la jurisprudència”. Ho diu qui en els darrers anys ha estat vinculada a projectes relacionats amb la realitat virtual i la música experimental, a través del festival LEM, desenvolupat al barri barceloní de Gràcia.

Pantocràtor

Les reflexions sobre els avenços tecnològics porten Casino fins a la figura que protagonitza la instal·lació pictòrica: Asimo, robot desenvolupat per Honda en el marc dels treballs sobre intel·ligència artificial i batejat amb l’acrònim d’Advanced Step in Innovative Mobility. Un personatge que acabarà tenint un paper preponderant en la societat d’un futur potser no gaire llunyà i al qual, per tant, l’artista ha col·locat en funcions de pantocràtor.

Casino va protagonitzar ahir la visita guiada del projecte impulsat per Laboratori 376 (Helena Guàrdia i Joana Baygual) i que es desplega per un conjunt d’equipaments museístics del país fins al juny.