Ficcions d'un viatger

Però anem a pams. De què va Shaly? Per començar, el llibre està batejat amb el nom d’un dels personatges, una noia nord-americana, jove periodista aprenent, que cobreix la guerra de Bòsnia, i el setge a Sarajevo, el 1994. El seu camí es creua amb el de Marçal Tafarell, un metge traumatòleg que rememora els fets més significatius de la seva vida quan sent aproximar-se la fi. Els records el porten de Barcelona i la Seu a diferents escenaris escampats per la resta del món. Amb epicentre precisament a Sarajevo.

I aquí, als Balcans i la tremenda conflagració que va viure, és on el camí dels personatges de ficció es creua també amb els passos de l’escriptor alturgellenc: la capital bosniana li va provocar un enorme impacte emocional en una primera visita, tot just acabada la contesa, encara amb totes les destrosses ben presents als seus carrers: va passejar per la temible avinguda dels franctiradors i va veure els edificis convertits en runa. “Em va afectar veure el que havia fet la guerra, com va patir la gent, i l’enorme hipocresia occidental”, apunta. Res que no continuem veient avui, sols que en uns altres escenaris. Després hi tornaria, en diverses ocasions, i seria testimoni ocular de la recuperació que ha viscut la ciutat les dues dècades posteriors.

Els escenaris andorrans

El Principat també surt sovint en aquesta novel·la de quatre-centes pàgines, escrita en castellà, amb una “vocació universalista, no localista”, amb la voluntat d’arribar al públic més ampli possible. “Andor­ra no és l’escenari més important de la novel·la, però sí que va lligat al de la Seu”, puntualitza l’autor. I d’altres de la comarca veïna.

A la genealogia del protagonista, establert als Estats Units, explica l’escriptor, ja hi ha molt de viatge. Els avantpassats van sortir d’Anserall acompanyant els monjos cistercencs que pels volts de l’any mil van marxar cap a Zamora, on s’hi van establir durant vuit segles a la Tierra de Campos. Després, la història convulsa del segle XX va portar de nou Rodrigo, avi del protagonista, a Calvinyà; l’esclat de la guerra civil agafa la família a Anserall i el pare de Marçal fuig a amagar-se a prop de Ransol per no ser cridat a files.

Andorra i l’Urgellet, recorda Real, “han estat països complementaris: també per als Tafarell, que van ajudar a fugir els republicans i, posteriorment i en sentit contrari, els jueus, sempre a través d’Andorra”. Novament, molta història recorre les pàgines del llibre. Amb fets rigorosament documentats, assegura, i explicitats en notes i comentaris a peu de pàgina. Algú li ho ha criticat, diu l’autor, però per a ell era important que un lector de la Patagònia pogués seguir la història sense problemes. Una història, adverteix, que és per llegir sense presses: els salts temporals són molt freqüents, sobretot a la primera part. La segona, en canvi, és molt precisa i detallada en la descripció dels llocs. “M’han retret que sigui quasi una guia de viatges, però jo volia que si esmento un restaurant existeixi”.

Personatges amb vida pròpia

El relat, que va començar a escriure com a entreteniment personal durant el 2002, el va desbordar, confessa: inicialment previst per a unes dues-centes pàgines, les va més que doblar. “Són els personatges, que han agafat vida pròpia”, es justifica. Entre els caràcters del relat, la néta del protagonista, Anthía, que posa en marxa la recerca per conèixer qui era l’avi i qui la misteriosa Shaly de la seva correspondència.

Real ha fet amb aquest llibre el salt a la ficció, després d’haver transitat pel teatre. Referents literaris? Va llegir molt Graham Green, Josep Maria Gironella, Cela, Dostoievski, Tolstoi, Borges o García Márquez; no obstant això, “no hi ha inspiració en cap d’ells, ni per aproximació, si més no, que me n’hagi adonat”.