Música
'La vídua alegre' entusiasma el públic assistent a l'auditori claror
El Claror acull amb un quasi ple l’estrena de ‘La vídua alegre’, que entusiasma un públic entregat als ritmes lleugers i l’humor de la peça
'La vídua alegre' entusiasma el públic assistent a l'auditori claror
“Vaig a l’òpera!” Mossèn Pepe Chisvert saludava algú de camí al Centre Cultural Lauredià, ahir al vespre. Una salutació que no s’havia pogut sentir sovint al país. Fins ara, que aquesta jove andorrana espavilada que ha demostrat ser Jonaina Salvador, formada com a soprano a París, va decidir engegar no una producció sinó una temporada de lírica. A la que previsiblement seguiran d’altres. Posar-se mans a l’obra i aixecar el projecte en comptes de quedar-se asseguda al costat del telèfon esperant algun paperet de repartiment.
Així, el públic –al voltant de quatre-centes persones anit i una bona afluència esperada també per a avui– va gaudir de La vídua alegre, opereta de Franz Lehár en versió espanyola de Roger Junoy. Nit amb petit incident inclòs: un llarg entreacte per la indisposició momentània del coprotagonista, Albert Deprius. Res que pogués espatllar una vetllada rodona: la música, les interpretacions dels vocalistes i els dots per a la comèdia de què tots van fer gala. Amb descoberta especial: la d’un jocós Pol Nubiala.
L’opereta està muntada al voltant dels embolics que provoca el possible casament de Hanna Glawari –el personatge principal, interpretat per Jonaina Salvador–, una dona que acaba de rebre en herència una enorme fortuna i que marxa des del seu país, el petitíssim Pontevedre, a París per buscar marit. El problema per als que l’envolten és que si es casa amb un estranger tots aquests diners sortirien del país, cosa que podria ser catastròfica. Així que tots els esforços de l’ambaixador de Pontevedre a la capital francesa (interpretat pel baríton Jofre Belles) se centren a aconseguir que el comte Danilo Danilovitsch (Deprius), qui ja havia estat el seu amant, torni a conquistar-la i tothom pugui respirar tranquil, amb els vint milions adjunts a la dona a bon recer del “pelotón de zánganos” a qui la protagonista sap torejar-se. Amb secundaris hilarants com la dona bandarra del despistat i banyut ambaixador.
L’acció, subratllada per la lleugeresa dels valsos i les melodies alegres, es trasllada dels sumptuosos salons i jardins aristocràtics al Maxim’s, un dels cims del luxe parisenc del segle XIX on està ambientada l’obra, composta per l’austrohongarès Franz Lehár. Escenografies modestes però que no resten brillantor a la posada en escena.
La producció andorrana –impulsada per l’associació Andorra Lírica i que compta amb Tabandor i Andbank com a patrocinadors principals– incorpora un bon grapat de gent del Principat, del Cor de cambra de les Valls d’Andorra dirigit per Catherine Métayer a l’Esbart Laurèdia, per al qual el seu director va dissenyar les dinàmiques i coreografies molt aplaudides.
El muntatge, amb Maria Voronkova com a directora d’escena, compta amb la música en directe que interpreten dos professionals reconeguts, el pianista rus Guerassim Voronkov, qui assumeix també la direcció musical de l’espectacle, i Ala Voronkova, la seva dona, al violí (pares de la directora d’escena que, per cert, és qui els va enrolar en el muntatge).
L’obra completa la primera temporada de lírica que se celebra al Principat, després de Carmen, que es va estrenar a l’hivern també amb una resposta excel·lent del públic. Salvador confia que hi haurà una segona temporada. I, de moment, la resposta favorable del públic fins ara sembla assenyalar que hi havia fam de lírica.