Patrimoni
L'Arxiu proposa la declaració de bé d'interès cultural per al fons Alsina
La col·lecció fotogràfica documenta, en aproximadament 20.000 imatges, el procés de transformació del país des de la dècada del 1930 als anys vuitanta
L'Arxiu proposa la declaració de bé d'interès cultural per al fons Alsina
A principis d’agost del 2004 va morir a Escaldes Josep Alsina Martí. Tenia 92 anys i va deixar rere seu un llegat fotogràfic que recorre la vida social i quotidiana del país al llarg de cinc extenses i convulses dècades, dels anys trenta als vuitanta. Un fons que conté al voltant de 20.000 imatges i que l’Arxiu Nacional (ANA) considera prou rellevant perquè rebi la consideració de bé d’interès cultural (BIC), és a dir, la més alta protecció, com la que li va ser atorgada al Fèlix Peig pel que fa a imatges o la que té el fons del Tribunal de Corts, textual en aquest cas. La proposta arriba avui a la taula del consell assessor del patrimoni, a instàncies de la ministra de Cultura, Olga Gelabert.
El fons –que el mateix Alsina va cedir en vida a l’ANA– és un dels més voluminosos dels que custodia l’Arxiu. A banda, però, destaca la directora de l’equipament, Susanna Vela, que té el valor de “retratar tota la transformació del país” al llarg de cinc dècades, i de ser “un fons molt social, que recull la vida quotidiana d’una manera molt senzilla, però com un bon testimoni” d’aquella realitat. El fons està inventariat i digitalitzat al cent per cent i fins ara ha protagonitzat diverses exposicions i catàlegs tant col·lectius com individuals editats pel Govern.
Alsina va ser en vida un home atlètic, enamorat de la fotografia, les muntanyes i l’esquí. La segona Guerra Mundial el va agafar vestint l’uniforme de l’exèrcit francès, recorden les seves biografies, i al 1940, un cop desmobilitzat, va travessar el port d’Envalira i es va instal·lar a Escaldes, on va trobar feina en una benzinera. En el temps lliure retratava tot allò que l’envoltava: gent i edificis, paisatges i festes i trobades populars, amb una mirada empàtica, recorden els que coneixen i han glossat el seu treball; també va enfocar l’Andorra de postguerra, amb guàrdies civils i gendarmes, desfilant o en formació, de guàrdia o omplint les estones d’oci.
En aquest cas, la iniciativa d’inclusió al conjunt de BIC ha sorgit de l’Arxiu, però la proposta d’inclusió dels béns (materials o immaterials) també pot sorgir de la ciutadania, de plataformes, de col·lectius professionals, recorden des de l’equipament, que ahir se sumava a la celebració del Dia internacional dels arxius amb una conferència de Joan Soler, president de l’Associació d’Arxivers-Gestors de Catalunya.
CLASSIFICATS ELS MÉS DE 49.500 DOCUMENTS DE RÀDIO ANDORRA
Dos anys de feina després, l’Arxiu Nacional acaba d’enllestir la classificació de les aproximadament 49.500 unitats documentals del fons de Ràdio Andorra, amb paperam generat per l’emissora entre el 1934 i el 1985, una documentació que s’ha ordenat en diferents sèries que recullen aspectes com la difusió publicitària, la descripció tècnica del centre i les relacions comercials, el programari i la publicitat que s’hi emetia. L’apartat més voluminós, amb més de 23.000 documents, descriu l’organització i gestió de l’empresa, des del punt de vista comptable i les relacions laborals.