Patrimoni
Model en 3D de les estructures de la Margineda
L’empresa andorrana Regirarocs reconstrueix un detallat model en 3D de les estructures exhumades a la Margineda
Més de 3.200 fotografies, entre les realitzades arran de terra i les vistes aèries preses des d’un dron, convenientment homogeneïtzades i tractades, van donar lloc a un model en tres dimensions que reprodueix tots i cadascun dels detalls del jaciment de la Roureda de la Margineda, una rèplica exacta de la zona arqueològica on Molines Patrimonis ha finançat nou campanyes d’excavacions. El treball, realitzat per l’empresa andorrana Regirarocs, que dirigeix Gerard Remolins, posa a l’abast dels investigadors totes les estructures exhumades perquè puguin estudiar-lo sense ser-hi físicament; però també permetrà al públic en general, a aquell qui tingui curiositat, passejar virtualment per totes les estructures exhumades.
Aquest és l'interactiu que s'ha fet públic:
A banda del model en 3D, Regirarocs també ha enllestit dues eines més que queden a l’abast dels científics: un model digital de superfície, és a dir, una imatge zenital del jaciment amb tots els elements visibles a la superfície de la zona arqueològica (amb una precisió de cinc centímetres), i una ortofoto, és a dir, una imatge generada informàticament a partir de la projecció de totes les captures fotogràfiques damunt el model digital de superfície.
Un any de feina des que el juny passat es van començar a fer les fotografies, i el treball de mitja dotzena de tècnics: els arqueòlegs Remolins i Ian González, el medievalista Martin Locker, la fotògrafa i informàtica Olga Palma i el dissenyador gràfic Ruben da Silva.
Una eina objectiva i neutral
Es tracta, va explicar Remolins, de desenvolupar “una eina objectiva i neutral” que contribueixi “a enriquir les dades perquè els científics puguin sustentar les diferents teories i hipòtesis”. I ho faran “amb més rigor i precisió si disposen d’eines fidedignes”. Una eina, doncs, que podria ajudar a posar una mica de llum sobre les diferents interpretacions –amb el consegüent debat– que del jaciment de la Roureda han sorgit fins al moment: havia estat una fortificació, les restes del mític castell de Sonplosa? O es tracta d’un poblat. Hipòtesis que va recordar la consellera delegada de Molines Patrimonis, Montserrat Cardelús, però que podrien no ser excloents. Una idea amb la qual va concordar l’arqueòleg, en recordar que “el jaciment tal com el coneixem avui és una superposició històrica d’estructures que no són coetànies i amb zones que s’han destruït i reconstruït al llarg del temps”. Per a la interpretació científica de les dades, van coincidir tots dos, seria ideal organitzar una jornada o congrés on analitzar i descartar o acceptar les diferents hipòtesis.
Projecció de futur
De moment, però, els passos més immediats que emprèn la propietat es dirigeixen cap a la protecció de la zona arqueològica. “Les estructures, cobertes durant segles, pateixen ara les inclemències del temps i podrien veure’s afectades”, va recordar Cardelús. Així que s’estudia de quina manera es cobriran.
A banda, s’han excavat prop de 1.500 metres però encara queda sota terra una superfície d’uns 3.000. Situació que fa preveure més campanyes. Però en un futur no immediat.