Montse Guiu
“El Pirineu és un gran plató i pot ser una bona font d'ingressos”
Va impulsar la mostra com una petita exhibició de curtmetratges de temàtica de muntanya i una dècada després la veu convertida en una mostra on volen competir directors d’arreu
“El Pirineu és un gran plató i pot ser una bona font d'ingressos”
Dimarts engega una nova edició del Picurt, la desena d’un festival de cinema de muntanya que enguany ha fet un pas endavant. Montse Guiu, impulsora i directora de la mostra, valora el recorregut fet per un esdeveniment que, encara que la col·laboració ja hi era, aferma els vincles amb Andorra, que es converteix en un més dels escenaris de projeccions: en la jornada de dimecres es passaran els films de temàtica mediambiental al Centre de Congressos d’Ordino.
La criatura ja té deu anys: valori-ho, si us plau.
Sí, doncs el Picurt està en un moment de creació important i la valoració, doncs, ha de ser molt positiva. Va començar com una mostra molt petita, sols amb curtmetratges, i ha anat creixent, tant en material de projecció com en espais fins a convertir-se, enguany, en una mostra competitiva. És una fita important després que els últims anys estigués una mica parat, per la crisi i el finançament, que ha malmès tant la cultura. Però ens hem mantingut i ara hem fet el salt, amb una gran sorpresa, perquè sempre havíem estat nosaltres qui anàvem a buscar el material i ara són directors i productors els que ens busquen.
Ha ajudat que s’introdueixi la competició?
Sí, totalment, ha bellugat molta gent. Estem aconseguint posicionar-nos arreu del món com un dels festivals de referència del cine de muntanya. Es van presentar 170 films, de 23 països, des del Nepal a Tanzània o Perú i, per descomptat, tot Europa.
Recordi’ns aquella primera espurna, la primera idea, de muntar el festival.
Bé, jo sóc programadora de cine i gestora i vaig veure la necessitat, o la possibilitat més aviat, d’obrir aquesta via. Vam començar amb la producció pròpia perquè hi havia finançament per fer-ho, i després hem anat creixent.
La producció pròpia l’han mantingut.
És molt important. Enguany presentem una coproducció amb l’ajuntament de les Valls d’Aguilar, Ella, la Vall, sobre les dones de la zona. És important mantenir-la, deia, perquè retroalimenta, estimula la gent, fa que en tinguin més ganes. És important perquè les produccions locals ajuden a conèixer i difondre una cultura, la nostra, la de muntanya, molt malmesa, ens ajuda a fer créixer l’autoestima i a cohesionar la identitat col·lectiva. I ens ajuda a exportar-la.
També pot tenir un vessant econòmic.
El Pirineu és un gran plató on es poden fer moltes produccions que poden ser una font d’ingressos important. L’audiovisual és una indústria potent i el Pirineu té molt a oferir, amb tot el patrimoni natural, cultural i artístic. Un gran plató que no està prou explotat, tot i que cada cop tenim més produccions pròpies.
Andorra enguany estarà més present al Picurt.
Sí, però Andorra ja hi està present des de l’inici; sempre hi ha hagut col·laboració, sobretot des de l’Arxiu Nacional, a través de la secció Cinema Rescat. Enguany diguem que la col·laboració amb Andorra s’ha oficialitzat perquè continuem tots junts fent camí per convertir la mostra en un referent internacional.
I fins a on li agradaria a Montse Guiu que creixés el Picurt? Com li agradaria veure’l o què hi troba a faltar?
Tampoc és que ens calgui créixer, que enguany prou feina que hem tingut [diu rient]. Bé, enguany em sento molt satisfeta amb el que hi ha. Però sí que m’agradaria tenir un finançament correcte, que encara estem una mica lluny. I ara no em preguntis quin és el pressupost. M’agradaria tenir prou diners per professionalitzar-lo.
D’acord, no em dirà el pressupost, però com es finança?
A través de les administracions locals, els patrocinadors privats i la molta feina de franc que fan els voluntaris.
Respon de la qualitat de la programació que veurem en aquesta edició?
Absolutament. Hi ha una preselecció i entre les pel·lícules triades n’hi ha moltes que vénen avalades pels premis rebuts en altres festivals. Així que veurem molt bon material. La secció esportiva té grans productes, igual que l’apartat etnogràfic... Tots.
Fora del festival li hem de preguntar pels cinemes Guiu, que van patir algun ‘annus horribilis’. Com van ara? La gent torna al cinema i els alturgellencs en seguiran tenint?
Hi ha hagut una revifalla de públic, potser a causa d’alguns títols. Amb tot, els cinemes petits i al rural continuen tenint problemes. Però no em pregunteu ara per això, parlem del Picurt i de les moltes activitats paral·leles.
No obstant això, Picurt i cinemes Guiu van lligats.
Doncs digues que els cinemes Guiu estan en marxa.
Una altra pregunta que li agradarà: va fer un intent de portar cinema a Sant Julià però l’experiment no va reeixir. Ho tornarà a provar?
Això és un capítol passat.