“Raphael és assumible, Flórez 'pica' més: per la part baixa de sis xifres”

Un pressupost molt similar al d’exercicis passats.

Bé, hi ha una modificació important, en el capítol de subvencions culturals, que ha augmentat en un vuitanta per cent, de 85.500 euros hem passat a repartir-ne 154.500, perquè creiem que una de les riqueses que tenim a la parròquia és el ventall d’activitats que desenvolupen les entitats. I, a banda, 20.000 euros més, que es destinen a les activitats de l’any que som capital iberoamericana de la cultura.

Equipaments a banda.

Sí, al teatre Comunal hi destinarem prop de 92.000 euros; a la Llacuna, més de 134.000; a l’Institut de Música, uns 625.000, i a l’Escola d’Art, 232.500.

Hi ha inversions previstes?

Al centre cultural la Llacuna, però en propers exercicis. És un centre molt emblemàtic per a la parròquia i li cal modernitzar les instal·lacions. No necessita una gran partida perquè no són problemes estructurals, però fa dotze anys que funciona i s’ha de mirar que estigui tot dins de la normativa, o millorar l’aspecte visual de la façana. I sobretot hem de dotar-lo de material i equipaments, en funció de les demandes que ens faci el claustre de professors.

Com està la reivindicació de l’Institut de Música perquè Govern homologui la titulació?

El moment de debatre-ho serà quan abordem les transferències i competències dels comuns. Perquè és un tema d’educació. L’IM ha anat prenent força i està donant servei no sols al país, sinó a comarques veïnes: fins i tot hi ha alumnes de Puigcerdà perquè la qualitat és d’excel·lència. És un orgull tenir aquesta instal·lació a Andorra la Vella, però un comú no pot garantir un grau acadèmic superior.

Els professors van avançar feina, per això.

Sí, ens regim com es regiria un conservatori, tenim tot el treball intern fet, però estem exercint unes competències en educació que no estan reconegudes. És com una formació formal i no formal alhora. I Educació hauria de valorar aquesta possibilitat de dotar d’eines, d’entitat jurídica o d’assumir-ne la gestió. Es podria mirar la fórmula: un patronat, per exemple. Entenc que ha de ser una formació reglada perquè els serveis que ofereix són de qualitat.

A curt termini?

Dependrà de les transferències. Però com que funciona bé i té vocació de conservatori el tema és no perdre’ns per les presses. I no hem d’avançar el debat més enllà del debat de les competències: aquesta és una de les que estem exercint però no és nostra. No sé si ho tindrem resolt aquest mandat però farem el possible perquè sigui així.

Canviem: què li aporta a Andor­ra la Vella ser capital iberoamericana de la cultura?

És un label, i com tot label, suposa crear xarxa: donar a conèixer la teva cultura, la teva normalitat, la programació habitual, a la xarxa. També hi ha programacions excepcionals, concerts i obres de teatre que d’una altra forma no haurien tingut cabuda. Amb patrocinadors, entitats que han organitzat esdeveniments, com el concert de Julieta Venegas, per exemple.

O els de Raphael i Flórez. Amb pressupost considerable, oi?

Estem negociant, encara. Raphael és més assumible. I tal com s’està configurant, amb l’ONCA, ja hi ha una entitat que forma part del patronat de l’orquestra i ajuda amb la despesa. Juan Diego Flórez pica més.

De quant estem parlant?

De sis xifres, per la part baixa de les sis xifres, el Flórez. Per això necessitem patrocinadors.

No sé si Escaldes està guanyant la partida en el tema d’infraestructures culturals, amb la basa del Thyssen.

Jo no ho miraria des d’aquesta perspectiva, perquè les dimensions del país permeten que el que sigui beneficiós per a Escaldes ho sigui també per a la capital. Però també reclamarem més instal·lacions. Com ara l’espai multifuncional, que pot acollir esdeveniments de molts tipus. I s’hi han instal·lat iniciatives interessants com per exemple el museu de Jorge Lorenzo. I hi ha iniciatives privades molt bones. A banda, Andorra la Vella té un centre històric que no tenen altres parròquies. O el circuit des del jaciment de la Margineda a Santa Coloma. La capital té un potencial molt fort. L’hem de posar en valor.

Assumeix en nom dels comuns les negociacions amb l’Sdadv. A Andorra la Vella havien fet un càlcul estimat i sortia a pagar uns 30.000 euros l’any.

En realitat, més, molt més. Per això hem de començar per definir els conceptes perquè segons ells tot està subjecte a les seves tarifes, que són molt genèriques. Per exemple, en un concert si considerem tota la producció no pagaríem sols pel catxet sinó fins i tot per la Mirinda que et demana l’artista. O si hi ha cinc firetes i comparteixen la música, pagarem per una, no per cinc. Per això la feina ara és definir per quins conceptes s’ha de pagar.