Reportatge

Tres artistes i un repte

Un projecte “contundent”, del qual es parli, que tingui visibilitat, generi debat, fins i tot controvèrsia, per què no. Aquest és el repte marcat per la ministra de Cultura, Olga Gelabert, per a qui representi Andorra a la Biennal de Venècia de l’estiu vinent.

Tres artistes i un repte

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

Sí, crec que he presentat quelcom de bastant potent, sí, sí”, diu Eva Martínez, Zoe, membre de la terna escollida pels comissaris d’aquesta edició de la Biennal, juntament amb Eve Ariza i Jordi Casamajor. Evidentment, però, “és un repte”, admet. “Estic molt contenta, per descomptat, però també estic a l’expectativa, primer per veure com són els tallers i com anirà tot plegat, i després per si seran tres mesos productius.”

Igualment a l’expectativa es mostra Casamajor. Satisfet, naturalment, amb la preselecció, però “això no és més que una porta oberta i s’ha de treballar i elaborar el projecte; després ja veurem què en sortirà”. Formar part d’aquesta terna és “sols el trenta per cent d’anar-hi”. En principi, la idea presentada es correspon amb la seva línia de treball escultòrica habitual. “Això que l’obra sigui contundent és molt relatiu”, considera.

L’escultor, com les dues compa­nyes preseleccionades amb ell dels set projectes, té tres mesos per desenvolupar el projecte presentat. Després el comissariat en triarà l’obra que, finalment, ocuparà el pavelló d’Andorra a la Biennal de Venècia. Aquí la ministra va deixar opcions obertes perquè finalment puguin ser una, dos o fins i tot les tres obres, si el comissariat així ho considera i si l’espai que es llogui a Venècia ho permet.

El lloguer de l’espai

Parlant d’espais, justament avui s’han desplaçat a la ciutat italiana la comissària, Míriam Ambatlle, i un tècnic del ministeri, per visitar i triar els llocs disponibles. Tres opcions, cap de les quals repeteix de les anteriors edicions. “Dins del nostre pressupost [prop de 100.000 euros], busquem un lloc que sigui cèntric, a prop de la plaça San Marco i dels Giardini”, va explicar Ambatlle. L’indret on s’ubiqui el pavelló estarà decidit en un curt termini, va assegurar, amb l’objectiu de facilitar la feina als artistes: que coneguin d’entrada les condicions del lloc on s’ubicarà l’obra.

Ambatlle estarà acompanyada en el comissariat per Javier Balmaseda, justament un dels artistes triats per a l’edició del 2013, la segona amb participació andorrana. Amb aquella polèmica instal·lació, Fixats en la contemporaneïtat, creada a partir de cavalls dissecats. Controvertida, però a ella al·ludia recentment la ministra per referir-se a l’efecte que ha de complir una obra presentada en la que és una de les fires més importants en l’àmbit artístic: tenir visibilitat.

“Visualment impactants”

“És cert que hem triat tres obres visualment impactants però alhora realitzables en el temps que tenim”, argumenta Ambatlle. Entre les presentades hi havia d’altres de “molt interessants però més complicades o lentes de materialitzar”. Els tres projectes preseleccionats “són molt diferents entre si, però tots tenen en comú la garantia d’una molt bona tècnica artística al darrere”, assegura. Tot i tenir “horitzons molt diferents”, de les escultures de Casamajor a la instal·lació de Zoe –divergent de la seva tècnica pictòrica habitual– i la proposta de Ariza, que “ha fet una cosa espectacular”. Així, cada artista “ha conservat la seva identitat però proposant quelcom de molt original”, promet la comissària.

És cert, va admetre, que potser el nombre de projectes presentats inicialment va ser més curt que en passades edicions, “però tots van ser molt interessants i potser [serien triats] en una altra edició”. Igual que els tres preseleccionats també s’havien presentat sense èxit en anteriors ocasions.

A partir d’ara, tots tres podran fer servir els Tallers d’art del Govern a la Massana i el procés sencer “serà una cosa més oberta al públic, sense revelar la totalitat de l’obra,perquè allò que va a Venècia necessita certa dosi de sorpresa”, recorda.

Des de Cultura valoren positivament el nombre de propostes presentades, “atesa la dimensió demogràfica del país i el nombre de convocatòries anteriors”, i creuen que la Biennal és un “al·licient” per als artistes del país.

tracking