“Recuperar els macroconcerts? La voluntat hi és però els diners, no”

S’incorpora al departament amb un pressupost molt ajustat.

Sí, ha estat un any d’ajustaments i per tant també nosaltres hem patit una mica de reducció. No hem tocat les subvencions, ni l’aportació del comú al Festival Narciso Yepes [50.000 euros].

Com es planteja la cultura a Ordino?

La nostra intenció és fer sempre actes que donin vida al poble a través de la cultura. Ara, per exemple, estem fent un itinerari a partir del llibre de Joan Peruga Últim estiu a Ordino, una proposta de Roser Calvó. La idea és fer una app que guiï un itinerari pels racons del centre del poble, pels llocs més emblemàtics, resseguint el llibre. Ja tenim el projecte en català i només estem esperant la traducció a diversos idiomes. Potser ho presentarem pels volts del desembre.

També hi ha activitats que han anat quedant arraconades.

Sí, per un problema pressupostari, és clar. Quan parlo amb la cap del departament em diu: “Abans fèiem això, això i això.” Jo és que no m’ho puc ni plantejar. Nosaltres el que som és un grup de continuïtat i no volem augmentar la despesa, sinó contenir-la o disminuir-la, i per això s’han de fer petits sacrificis, per no endeutar més la parròquia. Amb tot, es fan coses, no es poden deixar de fer coses.

Recordem-les.

Hi ha l’Art Camp, per exemple, que s’alterna cada dos anys amb el Festival de buners i al qual dediquem 10.000 euros. Les activitats d’estiu en suposen 8.500, o el Cicle de cinema de muntanya, que ens funciona molt bé, amb 5.500 euros. I 10.500 euros per a promoció cultural. A banda del que destinem a l’escola d’art, La Capsa, mancomunada amb la Massana, quasi 71.600 euros. I la de música, que ens suposa 73.000 euros més. A banda, uns 39.000 euros en subvencions a entitats culturals, que també reben ajuts no dineraris. Intentem donar vida a la parròquia, que s’hi facin coses, i els professors de La Capsa, per exemple, ens proposen activitats de costos reduïts.

Com els Jardins d’art.

Sí, que els tornarem a fer. I també tenim el projecte al bosc de l’Esquella, que ens va cedir el quart, per convertir-lo en una mena de bosc encantat. Una idea inspirada en el bosc pintat d’Oma, d’Agustí Ibarrola.

Acaben de passar les festes del Roser: tornarem a veure mai uns Celtas Cortos o M-Clan com en altres temps?

Quan hi havia aquests concerts jo estava a la comissió de festes i era un atractiu genial per al jovent, d’Andorra i de fora, però va començar a haver-hi problemes econòmics i l’aleshores consellera va pensar que era millor destinar els diners a la creació del servei d’atenció domiciliària. Deixar de fer aquests macroconcerts per dedicar els diners a la gent gran. Ens ho va explicar i, evidentment, ho vam entendre. Aquesta partida està dedicada al servei. Recuperar els concerts? La voluntat hi és, però la partida pressupostària no hi és. Però el Roser continua tenint molt èxit i els joves es mouen per buscar bons grups de versions.

Parlant del Roser, hi va haver problemes de ‘botellón’.

Cada any. I és molt difícil de controlar. Dins de la plaça la comissió ja impedeix que els venguin begudes alcohòliques, però a partir del moment que arriben amb bosses de la compra i se’n van a un pàrquing, com els controles? El comú ha demanat més efectius policials, però igualment és difícil de controlar. Penso que la responsabilitat és sobretot dels pares.

Ha estat pitjor enguany?

No, jo penso que no més que fa dos anys o l’any passat.

Sembla un problema endèmic.

És un problema de societat: abans no es veia però ara està molt de moda. A mi em surt la vena docent i insisteixo que la màxima responsabilitat és dels pares: la franja d’edat del botellón és inferior als setze.

De totes maneres, han intentat tallar-lo?

Vam tenir una reunió amb el cap de policia per demanar més efectius, cinc o sis patrulles, però ens va dir que no, que era impossible, que no tenen prou efectius per garantir-nos-ho. Jo vaig demanar patrulles perquè no passi el botellón en pàrquings, a sota de casa de la gent. Hi ha queixes de veïns que no ho han d’aguantar.

Per quines zones?

Als espais de pàrquing, com al de l’hotel Coma, o a l’espai de l’escola andorrana de segona ensenyança, que són grans i foscos i els van de cine. Les places petitetes. Darrere l’església. Al rockòdrom. Som conscients que passa, però no hi ha efectius, i ho entenem. Parlem de molta gent fent botellón i no pots controlar per tot arreu; a banda, si controles en un punt marxaran a un altre. Has de controlar tota la par­ròquia?

Danys?

Van trencar el vidre de la parada d’autobús, que per trencar-lo no ho fas casualment, has d’anar-hi amb una mica d’intenció.

La vida cultural a Ordino està molt influenciada per l’activitat a l’Auditori Nacional, que va estar infrautilitzat: el comú insisteix perquè s’hi facin coses?

Sí, sempre que les escoles demanen per fer-hi alguna cosa nosaltres som el vincle de comunicació amb el Govern. També l’Esbart de les Valls del Nord fa prou coses i li dóna vida, com l’escola de música.

El Govern va arranjar els jardins de Casa Rossell perquè es poguessin aprofitar, però no hi hem vist res encara.

Els cònsols estan mirant de treure’n profit, no tan sols dels jardins, sinó també de l’interior de la casa, però s’hauria de restaurar, i això, és clar, també val uns diners.