Propietat intel·lectual
La música en directe cerca l'equilibri
L’Sdadv, l’Associació de Músics i els locals inicien la negociació de tarifes pels ‘bolos’
La música en directe cerca l'equilibri
Delicat equilibri, el que han de trobar els negociadors que representen els músics: d’una banda, protegir els drets d’intèrprets i compositors i aconseguir que tothom faci efectives les tarifes de la Societat de Drets d’Autor i Drets Veïns (Sdadv) també quan es contracten actuacions en directe i, de l’altra, que aquest pagament de tarifes no vagi en detriment d’una activitat ja fràgil als locals i sales del país. Una activitat justament que la nova junta directiva de l’Associació de Músics, l’ASMA, vol potenciar.
“A tots els països del món s’han de pagar drets, en major o menor grau, el que toca aquí és decidir quins són els percentatges”, apunta Oriol Vilella, que acaba de prendre les regnes de l’entitat que agrupa els músics. I que també, com a representant del col·lectiu a l’Sdadv, ha de tenir presència en les negociacions. L’Sdadv, assegura, “s’adaptarà a la idiosincràsia del país” pel que fa a cobrar drets per la música en directe. “El que volem tots, finalment, és potenciar l’escena musical, però s’han de pagar els drets o si no, a la llarga, no hi haurà música enlloc perquè els músics no deixaran que s’utilitzi”. Un escenari, diu, “que sembla apocalíptic però que pot ser real”.
Els locals que programen música en directe hauran de fer front a aquesta nova tarifa, que se suma a la despesa de contractació dels músics més enllà d’intentar que actuïn gratuïtament (fet ja complicat, com el mateix Vilella ha lamentat en diverses ocasions). Així, si puja a l’escenari una banda que faci versions, el local pagarà els músics i una quantitat –encara no establerta– a l’Sdadv destinada als autors dels temes. Que si s’interpreten temes propis seran per al cantautor o compositor de la banda. “Sembla que sigui pagar per partida doble, sí, però és com es fa arreu”, admet. Podria redundar en perjudici de les contractacions? “Hem de negociar les quantitats a abonar, però és que no els costarà més car, no serà cap drama”, afirma.
De moment, les tarifes aprovades estableixen un pagament de 45 euros per acte en “espectacles amb interpretació o execució pública humana”. No obstant això, recorda Vilella, en el cas de preus en vigor sempre hi ha hagut una negociació prèvia i cert nivell d’acord en les quantitats a pagar, així que previsiblement aquesta no seria més que una quantitat que marqui el punt inicial de les converses. Ara bé, puntualitza, “si algun actor diu que no a les negociacions no hi ha res a fer”. Aleshores, recorda, “hi ha una llei a darrere i sí que s’hauran d’aplicar les tarifes aprovades”.
Amb aquesta negociació en perspectiva, l’ASMA, amb junta directiva renovada, s’ha plantejat el repte de potenciar precisament la música en directe. El panorama de locals que n’oferien s’havia ampliat els darrers anys però ara pateix, reconeix Vilella, cert “estancament”, amb “tres o quatre locals fixos, però no la fal·lera” d’altres moments.